Amb Accelerate, el seu anterior treball, els d’Athens van recuperar part del terreny perdut amb Around the sun (el seu pitjor treball). Ho feien de forma directa, apostant per l’electricitat que tant es va trobar a faltar en el seu predecessor, entregant un disc que els acostava als dies de Monster. Amb Collapse into now, ja podem dir que la relliscada que va ser Around the sun, queda com una anècdota. Michael Stipe, Peter Buck i Mike Mills, tornen amb el que és el seu millor disc des de New Adventures on Hi-fi. R.E.M. Aposten per el que millor saben fer: cançons, al marge de qualsevol proposta estilística, i encerten de ple. Les guitarres que firma Peter Buck en l’inicial, Discover, anticipen el que es confirma posteriorment, i que el disc apunta als dies en que el grup es mostrava més enlluernador. All the best, el següent tema, només fa que confirmar les grans sensacions inicials, les quals es mantenen fins al final amb Blue (amb la col·laboració de Patti Smith). El grup es mostra pletòric tant en els temes carregats d’alt voltatge elèctric, com les dues citades anteriorment, i en Mine Smell Like Honey (amb una melodia d’aquelles que només Stipe pot signar), i l’explosiva Alligator Aviator Autopilot Antimmatter (amb la gran col·laboració de Peaches); també en els mitjos temps, on trobem les grans meravelles d’aquesta obra: Oh My Heart (que ens torna als dies d’Automatic for the people), Walk it back (una altre gran demostració d’Stipe alhora de signar melodies rodones i plenes de senzillesa), i It happened today (amb la participació d’Eddie Vedder). Trenta anys de carrera i segueixen més vius que mai, i el que és millor, segueixen firmant cançons majúscules.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=6YXfw-GsguY&feature=fvsr]