Dr. John: Obra mestra als 71 anys

LOCKED DOWN. DR. JOHN

A Mac Rebennack, el veritable nom de Dr. John, a la seva edat, 71 anys, segur que no li ha agafat per sorpresa l’èxit que ha tingut el seu darrer treball, Locked Down. El músic, no necessita cap mena de reconeixement a nivell artístic. Premis, distincions, i medalles vàries no li falten. Ara bé, el pes del seu llegat i el reconeixement i respecte que mereix el seu nom dins del panorama musical està des de fa molt temps a prova de bombes. L’artista, que agafa el nom d’un metge vudú de Lousiana del segle XIX, ha publicat obres tan ben parides com el seu debut en solitari, el 1968, Gris-Gris, The Sun, Moon & Herbs, Dr. John’s Gumbo, City Lights, entre d’altres. Una profunda repassada a una discografia que és per posar-se de genolls, a base de rock n’ roll clàssic, blues, pop, jazz, zydeco, boogie woogie, folk, funk, afrobeat i música tradicional, dóna una idea de que si es parla de Dr. John, cal fer-ho amb tot el respecte que es mereix algú que ha dedicat tota la vida a la música i a un nivell excels. El vudú de la psicodèlia per antonomàsia de l’actualitat va veure frustrat el seu futur com a guitarrista durant els anys de secundària, per culpa d’un tret que va rebre en un dit mentre defensava a un amic i músic de la seva banda en aquell moment. Però, anècdotes a part, i obviant que va treballar amb Sonny & Cher, que va participar a les gravacions d’Exile on Main Street, que és col·lega de Clapton, de Ringo Starr, amb els que també ha treballat, ha col·laborat amb els Spiritualized,… sempre ha estat ben ficat a l’all de l’escena; finalment, és la música que parla i ha de parlar per ell. Per aquest motiu, pocs o ningú es mereix que Dr. John estigui en boca de tots, gràcies al seu darrer disc. Que la fama li ha arribat perquè Dan Auerbach de The Black Keys és el productor? I un rave… ha ajudat, sí, però, si un punxa el disc, sense menysprear del treball de producció, el que queda clar és que Dr. John, amb 71 anys, liderant des dels teclats i les sis cordes una banda formada pel bateria Max Weissenfeldt, pels vents de metall de Leon Michels i el baixista Nick Movshon’s, i el propi Auerbach a la guitarra, ha signat un dels millors discs que mai ha gravat; i tela marinera ja amb el havia fet abans.

El costat salvatge i primitiu del rock n’ roll potser s’ha perdut per culpa d’una post-modernitat que abraça la vessant més gèlida i distant de la música. Els ocellets, el gos, l’atmosfera de bosc de l’inici de Locked Down, posen de manifest que aquest disc és intemporal, passant de llarg de modes i mandangues. La base funk pletòrica de groove de l’inici, els cors i el ritme tribal, l’entrada de la melodia amb la veu canalla de Dr. John… diga-li blues, rock o com vulguis, però qui no s’enganxi és que té sang d’orxata i criteri de morsa amb gorreta del revés, mirada perduda i discurs volàtil. Segon pas Revolution… el ritme s’accelera, un tema soul-rock d’alt voltatge. Intractable, el vell gurú ja s’ha fet seva a la parròquia, i per si de cas, dispara amb Big Shot una cançó que recorda al Tom Waits dels inicis amb alguna arrencada del més macarra. Ice Age, a l’alçada de Revolution, potser més juganera, Getaway i Kingdom of Izzness, evocant al so de la banda del productor del disc, amb un toc més blues i jazzístic, respectivament, ens porten a una bomba anomenada You Lie, on el creuament de blues, rock, funk i jazz resulta del tot irresistible, amb una melodia i un ritme que farà moure l’esquelet a qualsevol ésser viu amb els timpans al seu lloc. El soul funkero seductor d’Eleggua, al més pur estil Sly and the Family Stone i la brutal pausa melosa i càlida de la gloriosa My Children, My Angel, ens fan arribar a una última estació de la que voldríem marxar mai: God’s Sure Good. Qui es vulgui fer un regal, que vagi al seu programa preferit per escoltar música, compri el disc, és igual, escolti aquest tema perquè per sí sol, com a mínim, us alegrarà el dia. Riff d’entrada inoblidable, melodia addictiva, tornada amb cors immillorables… una cançó per sempre.

Dr. John, ens posem als seus peus. Potser és massa tard, perquè obviar una meravella com Tribal, que ja marcava el camí d’aquest Locked Down, té delicte. Amb les constants vitals i artístiques ben marcades des de Gris-Gris Gumbo Ya Ya, mai s’ha repetit, mai ha fallat. Però, vivim en els temps que vivim, intentem tocar-ho tot, escoltar-ho tot, i així, no es va enlloc. Prometem quedar-nos amb Locked Down per sempre, i també amb la seva discografia, perquè, anem on anem, parlarem de vostè, perquè sense cap mena de dubte, es mereix que el recordem com un dels més grans. Mentre esperem el seu pròxim pas, ho tenim clar: God’s Sure GOOD!

Sona a… Jerry Lee Lewis + Sly and The Family Stone + Tom Waits.
El Millor… TOT.
El Pitjor… res.