Lost in the dream, The War on Drugs

0

Lost in the Dream. The War on DrugsAdam Granduciel és The War on Drugs, amb permís dels seus col·laboradors, amb els que acaba de donar forma els discs, i amb els que se’n va de gira. Acaba de publicar el seu tercer LP, i les coordenades són les mateixes, invariables, però, irresistibles. Des del Bruce Springsteen de Nebraska, passant pel Neil Young de Harvest, el Dylan de Highway 61 Revisited, els Roxy Music de For Your Pleasure, el cocktail ve servit per textures i sonoritats pròpies de My Bloody Valentine, Deerhunter i Yo La Tengo. El seu debut, Wagonwheel Blues, no els va oferir l’espai mediàtic que mereixien, tot i que passats els anys, el disc, en el que hi participava Kurt Vile, co-fundador antic membre del grup i amic de Granduciel, guanya amb el pas del temps. Pocs recordaran la visita a la sala Mephisto el 2009, on la banda demostrà moltes de les virtuts que els ha fet créixer i ser una de la bandes més esperades en propers grans festivals. Amb Slave Ambient (2011) insistien en un so, signant un bon grapat de cançons que els va permetre tocar, per exemple, al Primavera Sound i gravar directes, per exemple, per KEXP. El projecte avançava, pacientment, i és així com arribem el 2014, amb Lost in the Dreams sota el braç.

10 talls, un d’ells instrumental i candidat a obrir concerts, The Haunting Idle, i alguns d’ells irresistibles, com el single Red Eyes, o Under Pressure , que podria formar part de qualsevol dels seus discs (cosa que es podria dir de la majoria de temes), però que en aquest cas no suposa cap rèmora, sinó que una declaració continuista que reafirma una actitud i una aposta per reivindicar l’essència dels clàssics del gènere incorporant un so amb efectes, arranjaments i reverberacions que parlen de la contemporaneïtat de la proposta. La fórmula és la mateixa, ara bé, aposten, almenys en disc, pel menys és més. Estem segurs que en directe la proposta serà diferents, i aniran a per totes. S’han atrevit per melodies pròpies de Cass McCombs, com Suffering, repeteixen les habituals melodies springsteenianes com An Ocean in Between the Waves i Burning, s’endinsen en mitjos temps en plan Destroyer, com Disappering, viatgen pels terrenys d’americana més clàssics amb Eyes to the Wind i Lost in the Dream, i es vesteix (sí, Granduciel) de Dylan sense vergonyes ni dissimular amb In Reverse, arrodonint un treball que els ha de situar, per mèrits propis en el quadre d’honor de bandes a seguir.

The War on Drugs han posat el llistó ben alt amb la seva nova entrega, Lost in the Dream. A la primera no entra, però a la segona un se n’adona que el disc sonarà i sonarà una vegada i una altra, perquè és d’aquells discs que demanen més escoltes. Ara bé, és el tercer disc de la banda i no hi ha hagut gaires canvis. Assaborim el disc, sense preveure ni esperar un possible esgotament de fórmula en propers treballs.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply