Love and Hate. Michael Kiwanuka

0

Michael Kiwanuka va enlluernar-nos fa quatre anys amb el notable Home Again, amb el qual va guanyar el BBC Sound of 2012 i candidat al Mercury Music Prize el mateix any. Era un disc de factura clàssica, que recordava a Bill Withers i a Fairport Convention per la combinació d’estils entre els quals hi destacaven el soul i el pop, que suposava un debut prometedor. Ara bé, un cop entregat el segon disc, Love and Hate, Kiwanuka ha adquirit una altra dimensió. El músic londinenc, de només 29 anys, nascut i crescut entre discs de Jimi Hendrix, Bob Dylan, Nirvana, Pink Floyd, Funkadelic i Marvin Gaye, ha obert l’espectre creatiu i ha assimilat noves coordenades musicals, creant una obra que perdurarà en el temps.

Love and Hate

Love and Hate, amb producció de Danger Mouse, és un dels discs més importants de l’any, i segurament, un dels millors. És un disc amb aromes soul, funk, rock, sona antic, però sona actual, és profund, exigent, de tast i maduració lenta. El domini dels temps de Kiwanuka també és excel·lent. Són deu peces amb diferents ritmes i sonoritats, amb textures denses i reposades. Ara bé, és un disc vital, reivindicatiu i enèrgic. Perquè, no ho oblidem, les cançons són magnífiques. Diferents, però hi ha connexió entre elles, creant una obra ecléctica i compacta a la vegada. Hi ha mitjos temps surenys, balades soul, temes més pop, elements funk i actitud rock, el moviment i canvis és constant i coherent. Grans cançons amb diferents estils, creades per conviure juntes i donar forma a un disc ple de hits que no ens cansarem de punxar una vegada darrera l’altra. I què podem dir de la veu i forma de cantar de Michael Kiwanuka? A mi personalment em recorda a Marving Gaye i Donny Hathaway. És profund, enèrgic, elegant, una autèntica delícia. Només cal punxar l’inici del disc, amb Cold Little Heart, tema instrumental amb aires western que Kiwanuka decideix implosionar i transformar en una cançó d’amor que et deixa sense alè, just en el moment en el qual s’inicia el Black Man in a White World que t’obliga a posar-te de genolls i creure en què la música pop està viva, molt viva.

Escoltant a Michael Kiwanuka, a part dels noms citats, venen al cap els noms de Fela Kuti, Bobby Womack, Gil Scott Heron. I quan el veu en actuacions en directe, la banda que l’acompanya, el punt rock n’ roll de tots ells, la senzillesa, humilitat, passió i autenticitat que desprèn, l’energia i força amb què defensen els temes, com sonen,… I estem parlant massa i perdent el temps. No ho diré més. Love and Hate és el disc. Michael Kiwanuka l’autor. Va, a per ell

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply