Fotos de Mireia Martínez
158 concerts. Aquesta és la xifra de la seva gira. Un sol LP, el seu debut, 45 cerebros y un corazón, ha permès a la Maria Arnal i a en Marcel Bagès recórrer bona part d’ Espanya i inclús anar a l’estranger a defensar la seva hipnòtica i intensa proposta. Anar per Europa i per Amèrica, com per exemple al Joe’s Club de Nova York, al Smithsonian Folklife Festival de Washington, La Flamenqueria de Moscú o el Centro cultural Salazar d’Asunción amb el teu primer treball no és qüestió ni de sort ni casualitat. Maria Arnal i Marcel Bagès són una realitat del panorama musical nacional i internacional gràcies a la música, a l’art i a la passió que es desprèn d’un disc que fusiona pop contemporani de My Bloody Valentine, Björk, Spiritualized o The XX, en algunes de les seves diferents cares, amb música tradicional del país, com per exemple, al cantics còsmics d’Ernesto Cardenal, el cante d’ el Niño de Elche, la poesia d’Ovidi Montllor o d’Estellés i la visió del món de Brossa.
A una fossa comuna del franquisme es varen trobar 45 cerebros y un corazón. La notícia va arribar a la Maria Arnal i a en Marcel Bagès, i va suposar el punt de partida per crear un disc amb el qual a part d’il·luminar-nos amb la seva música, també volen que reflexionem envers la construcció de la socialdemocràcia que en teoria ens empara. Dit això, anem al que vàrem viure la nit del 18 d’octubre al Palau de la Música, un dels darrers concerts d’una gira de la qual queden ben poquetes dates. A les 21.16, l’Arnal i en Bagès varen fer acte de presència a l’escenari d’un Palau de la Música que havia penjat el cartell d’ ENTRADES ESGOTADES. La peça que dona títol al seu disc va servir per posar de manifest que aquella no seria una nit qualsevol. La veu de l’Arnal i la guitarra d’en Bagès ens varen posar la pell de gallina des del primer acord, des de la primera estrofa. La capacitat per fer la sala ben petita, de situar al públic ben a prop d’ells, de les seves lletres, de la seva música, de la seva passió i honestedat artística, fan de la parella, quelcom digne de ser viscut.
Varen repassar gairebé la totalitat del seu disc, excepte un dels temes, i també varen recordar el seu EP, Verbena, del 2016, amb Cançó de Maria Ginestà i la hipercopla Canço del taxista. Varen completar el setlist amb Miénteme, del seu idolatrat Niño de Elche, i Big Data, un tema nou que han anat construint a partir de la seva crítica mirada envers les xarxes socials. La veu de l’Arnal, la guitarra d’en Bagès, aquest cop amb la col·laboració d’un segon guitarra a la segona part del concert, en David Soler, loops gravats al moment sobre els quals en Bagès i en Soler hi treballaven les sis cordes, bases electròniques, i sí, ho tornarem a dir, la veu de l’Arnal. Quins moments, com per exemple No he desitjat mai cap cos com el teu o Tú que vienes a rondarme, o Canción Total, exemples tots ells de la fusió musical i artística d’estils que l’Arnal i en Bagès defensen amb tanta categoria, identitat i passió. La gent, amb una crepuscular i dolorosa introducció en forma de simfonia del soroll mono tonal amb en Joan Bagès, germà d’en Marcel, a l’orgue, amb la qual tant suggerien abans que l’Arnal ataqués amb el ja mític crit de guerra La gent no sap el poder que té, o A la vida, revisitant en Montllor, on la força i la càrrega sensitiva esdevé tant poderosa com vital, són altres dels fragments d’un concert que és ja història de la música al nostre país i més enllà.
Maria Arnal i Marcel Bagès. 45 cerebros y un corazón. Gira 2017-2018. Penso en els records que tindrem de tot plegat. I com m’agradaria posar-me a la seva pell per un instant i saber com ho estan vivint. Perquè resulta emocionant adonar-se del potencial artístic que contenen, del que estan aconseguint i del marge de creixement artístic que tenen per davant. Al Palau de la Música ho varen tornar a repetir. Posar-nos a tots la pell de gallina en una nova mostra d’art, talent, treball, autenticitat i honestedat creativa. Música per emocionar, reflexionar i moure’ns. Música de passat, de present i de futur. Una parella màgica. Un disc magnífic. I una altra nit inoblidable.
