Modern Pressure, de Daniel Romano

El canadenc Daniel Romano segueix trepitjant fort. El seu nou Lp és Modern Pressure, on confirma les credencials presentades en el seu anterior treball, el notable Mosey. El seu alt country còsmic d’anteriors àlbums ha anat evolucionant de manera que les influències del folk-rock i de l’indie-rock han donat forma al que ja de per si és un registre propi i personal com el que ha defensat des dels temps de Workin’ for the Music Man. El d’Ontario ha anat sumant registres i textures, mirant de reüll el seu passat, però caminant cap endavant. I és així com podem afirmar que Modern Pressure és el seu millor treball fins al moment. Addictiu i immediat, la col·lecció de cançons d’aquest nou treball hauria de posar a Romano a la llista dels compositors i músics més interessants dels darrers anys.

A Romano, a qui ja li intuíem el gust per Hank Williams, Gram Parsons, Bob Dylan i Songs: Ohia. Després de Modern Pressure i Mosey, podrem afegir més noms a la llista d’influències. Lennon, Flying Burrito Bros, Tom Petty, Big Star, Ryan Adams, Cass McCombs,… Ara, sempre sona a ell mateix, a Daniel Romano. La personalitat es fa evident gràcies a composicions plenes de groove, passió i una vitalitat que contagia de tal manera que t’obliga a punxar els discs una vegada rere l’altra. Centrem-nos en Modern Pressure. Des de l’enèrgica Ugly Human Heart Part 1, a la irresistible peça que dóna nom al disc, passant per The Prince of Queens o el primer single, When I Learned Your Name, la cara A és de les que memoritzem de per vida. Queda clar que no estem davant d’un disc qualsevol. Melodies i harmonies irresistibles, rics arranjaments i magnífica orquestració, i una forma de cantar ‘old school’, és a dir, flexible, entregada i visceral, Romano és autenticitat pura. Enamora amb els temes més rock, així com amb mitjos temps. I aquest poder el mostra a la cara B, amb les meravelloses Invisible Green, Jennifer Castle o amb peces que beuen més d’anteriors obres, com la country Dancing in the Lady in the Moon o I Tried to Hold the World in my Mouth, amb aires als Byrds del Fifth Dimension.

Modern Pressure és el treball que consolida a Daniel Romano com un músic imprescindible de l’escena pop-rock actual. Allunyat dels fars més mediàtics i hipsters, l’irreverent i inconformista multiinstrumentista canadenc és un excel·lent creador de cançons que d’alguna manera representa allò que tant es troba a faltar: excitació, urgència, inconformisme i rock n’ roll pur, directe i cuidat.

https://www.youtube.com/watch?v=RuM712sds8U