POSSESSION. CHRISTIAN MISTRESS
Chrstine Davis és la líder de Christian Mistress, banda formada a Olympia i que acaba de publicar un segon LP, Possession, que confirma, i de quina forma, les bones maneres apuntades amb el seu debut, Agony & Opium. Guitarres i base rítmica heavy metal, i farem especial èmfasi als duels de guitarres bessones enfrontant harmonies, i melodies dures i directes, rememorant els millors temps de The Plasmatics, Wendy O. Williams i Texas Terri Bomb! En els dies de productes de màrqueting tan ben presentats com els d’Adele, Lana Del Rio i Caitlin Rose, per citar algunes (destinats a fer les delícies d’un públic més cool i enterat, tot i que totes ells són productes tan pre-fabricats com els de la Universitat Madonna, és a dir, Britney Spears, Lady Ga Ga i similars i derivats), que aparegui una banda com Christian Misstress, que voleu que us digui… el rock n’ roll no és per princesetes (ni per prínceps).
Ara bé, el més important, és la música. I la grandesa de Christian Misstress no és que una tipa dura estigui al front de la banda. El més importat són els temes. Al grup no hi falten dos guitar heroes, com Ryan McClain y Oscar Sparbel,, que rememoren, per exemple, a Janick Gers, Kai Hansen i K.K. Downing, una base rítmica poderós, formada per baixista Johnny Wulf i el bateria Rueben Storey i Christine Davis a les veus formen un combo de heavy rock tremendament addictiu. Què voleu que us digui, però a aquestes alçades de partit, puntades de peu directes a les parts en forma de cançons com Over & Over, Conviction i The Way Beyond o la complexa All Abandon, iniciada amb tots els aires zeppelians, i finalitzada com un clàssic de Fear of the Dark, s’agraeixen i de quina manera. Les textures provinents, sobretot, del hard rock més clàssic i de la NWOBHM, van arribant amb una passió i energia contagiosa. Realment, no inventen res, però, un bon disc no es tracta d’innovar, sinó de crear una bona col·lecció de cançons, recollint una herència de les influències que a un l’han marcat. I els Christian Mistress les mostren totes, amb identitat, i la personalitat que ve donada per una frontgirl poderosa acompanyada de quatre grans elements que redefineixen el bo i millor del rock dur i del heavy metal amb actitud, perícia i tècnica musical, i una perspectiva que els ha de situar, a la llarga, com un dels referents ineludibles pels més aficionats a activitats com el headbanging i a l’air guitar.
Menys aspre que el seu reivindicable debut, Agony and Opium (no podem oblidar peces com Poison Path i Black Vigil), més rodó i gualment potent i adrenalític, Christian Mistress recuperen l’èpica i harmonies d’Iron Maiden, el poder de Motorhead, les guitarres bessones de Judaspriest i la força vocal dels Plasmatics de Wendy O. Williams. Cap aficionat al gènere que tan bé defensen Christian Mistress se’ls pot perdre, a no ser que prefereixis als prínceps i princeses i el seu rock and roll de plàstic. El hard rock i el heavy metal de bandes com la liderada per Chrstine Davis posen les coses al seu lloc. Passin, vegin, comparin, i abandonin els productes pre-fabricats i perfectament estudiats. El rock n’ roll se sent i s’executa amb la passió, naturalitat i autenticitat de bandes com Christian Mistress.
Sona a… Iron Maiden + The Plasmatics
El Millor… actitud i força made in working classe life… i temes com Over & Over, Conviction i The Way Beyond o la zeppeliana All Abandon.
El Pitjor… encara han de gravar el seu millor LP.
