Micheal Stipe, Peter Buck i Mike Mills han decidit posar punt i final a R.E.M. La veritat, no deixa de ser una noticia inesperada, i més tenint en compte les virtuts demostrades en el seu últim disc, l’excel.lent Collapse into Now, on podíem escoltar el grup en plena forma, i ningú es podia imaginar que aquest és convertiria en el seu testament. Però han volgut plegar estan a dalt de tot, en un punt àlgid, i dissoldre la banda a dalt de tot, com a grans amics que són, amb la sensació de que ho han fet tot i que han arribat fins on han arribat, i el seu adéu ha estat a l’alçada de la seva trajectòria. Han sigut honestos fins el darrer moment, amb un darrer LP immens, encara que en aquests moments el grup està treballant en un grans èxits que veurà la llum pròximamentt. Les raons de l’adéu de R.E.M. sembla ser que no són propiciades per desavinences entre els seus tres membres sinó a que han cregut que aquest era el moment propici per deixar-ho i així mantenir intacta la seva llegenda. Des del seu debut amb Murmur al 1983 fins els seu recent Collapse Into Now, passant per Reckonig (1984), Fables of the Reconstruction (1985),Life Rich Pageant (1986), Document (1988), Green (1988), Out of Time (1991), Automatic for the people (1992), Monster (1994), New Adventures in Hi-Fi (1996), Up (1998), Reveal (2001), Around the Sun (2004) i Accelerate (2008), la seva discografia, és de les més regulars i compromeses entre els grans noms del pop rock (aquells que omplen estadis). Tot i que van ser devorats per al gran públic arrel del seu famós Losing My Religion, la banda sempre va mantenir viu l’esperit undeground dels seus inicis i mai va entregar la seva ànima a la indústria mainstream, apostant per el que millor sabien fer: escriure grans cançons de la forma més honesta possible.
youtube=http://www.youtube.com/watch?v=if-UzXIQ5vw&ob=av3e