Sleepy Sun. ‘Fever’. Freedom Line. Acid Love

0

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=dhSdJEyWrGo]

La banda de Santa Cruz afincada a San Francisco, Sleepy Sun, publicarà el seu segon àlbum, Fever, el proper 1 de juny. La banda estarà de gira per tot arreu, però de moment, aquest any, no passen per Barcelona. Fever és un disc carregat d’àcid, guitarres poderoses, baixos gruixuts i atmosferes que només poden venir d’on venen. Una banda idònea per qui entén la música com una preciada vàlvula d’escapament i un massatge per neurones i sistema nerviós.

Fever, el disc que dóna continuació a Embrace, continua amb la posada en escena psicodèlica-blues-garatge, amb referents que van des de Black Sabbath i Gram Parsons a Black Mountain, passant Dead Meadow, qui podrien considerar-se els padrins del seu so, i Spiritualized, sense oblidar el toc Grace Slick que dóna Rachel Williams. La banda consolida el seu so gràcies a tonalitats atapeïdes de color, múscul i psicodèlia per donar i vendre. Marina obre el disc amb una guitarra a l’estil Jimi Hendrix, i on tornen a aparèixer uns ritmes tribals (com a Red/Black del primer àlbum) que donarien vida, fins i tot, a una oficina. El segon tema i el quart tema, Rigamaroo, i la deliciosa Ooh Boy, acústiques, respiren aires Steve Earle i Townes Van Zandt. Wild Machines, Freedom Line i Desert God, servirien de mostra per fer-se una idea del disc: psicodèlia musculosa, pausada i lisèrgica. El tancament del disc, amb Sandston Woman, incendiari, que el podrien firmar els The Doors més corrossius, posa punt i final a una obra que se situa abans de sortir a la venda, en la part alta dels millors discs de l’any. Audició rere audició, els matissos es van captant, i el disc és d’aquells que va impregnant mica en mica, com les bones obres.

En definitiva, Fever segueix el camí de Embrace, en un disc on Sleepy Sun es reafirmen en una proposta plena de psicodèlia i bon gust, en la tònica de bandes ‘noves’ com The Black Angels, The Vandelles, agafant el camí prés per veterans com The Warlocks, Brian Jonestown Massacre i els citats Dead Meadow. Si a Embrace ens van sorprendre amb l’energia de No Age, la subtilitat de No Lord, el viatge sideral d’Sleepy Son, entre d’altres temes del formidable àlbum de debut, a Fever, van encara més enllà en el seu ideari musical, i demostren que l’atreviment i la consolidació d’una manera de fer és un enorme punt de partida. Llarga vida a aquest tipus de creadors.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=H6oGUxStrn0]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply