The Posies confirmen el revival 90′s

0

The Posies tocaran el proper 2 d’octubre a la nostra ciutat, concretament a La 2 de la Sala Apolo. El grup liderat per Jon Auer i Ken Stringfellow presentaran el seu sisè treball en estudi, Blood/Candy, i el segon en més de deu anys, després de Every Kind of Light (2005). La gira per Espanya els porta per Múrcia, València, Madrid i Barcelona. El disc es publica el dia 28 de setembre.

La banda va néixer prop de Seattle a l’any 1986, i van publicar el primer àlbum, Failure, al 1988. Fanàtics dels Beatles, Big Star i Cheap Trick, Auer i Stringfellow van entregar les seves millors obres quan la febre grunge dominava l’escena rock. Amb el segon àlbum, Dear 23 (1991), van aconseguir que el nom de The Posies comencés a sonar a les ràdios dels EUA, gràcies a My Big Mouth, Golden Blunders, entre d’altres. Al 1993 van publicar el seu millor treball fins el moment i un dels discs dels noranta, Frosting on the Beater, que conté temes del nivell de Dream All Day, Solar Sister, Love Letter Boxes i How She Lied by Living, entre d’altres. Tot semblava indicar que era el moment de The Posies; l’àlbum va obtenir gran crítiques, però va ser un fracàs comercial, tot i tenir grans hits en potència. El mateix va passar amb el següent àlbum, Amazing Disgrace, segurament el seu segon millor treball, on trobem Ontario, Fight it (if you want) i Will you ever ease your mind, tema amb aromes d’un altre dels seus referents, Teenage Fanclub. Un altre gran disc, però poc venut, i en aquest món, els números, desgraciadament, dicten sentència. Success (1998), un àlbum molt més melòdic i amb una producció encara pulida que la dels anteriors treballs, semblava que posava punt i final a la carrera del grup, que conté temes destacables com Placebo i Fall Song, però no arriba al nivell dels dos anteriors.

Un cop separats, Stringfellow se’n va anar de gira amb R.E.M, va fundar una banda, Saltine, Auer va fer carrera en solitari, va haver la caixeta recopil·latòria de rigor, At Least, At Least, dos directes, Alive Before the Iceberg i In Case You Didn’t Feel Like Plugging In, fins i tot van gravar un parell d’ EP’s al 2001 i 2003, Nice cheekbones and a Ph. D i Private Sides respectivament, un altre gira d’Stringfellow amb R.E.M al 2003, i entre unes coses i d’altres, al 2005, tornen a publicar un àlbum sota el nom de The Posies, el citat Every Kind of Light. Aquest és un treball eminentment melòdic, amb balades, pop McCartnià i blues relantitzats, com Last  Crawl, That don’t fly i Could He Tret Better, apropant-se al so del Tom Petty més recent, i temes 100% Big Star, com I Finally Found a Jungle I like; un àlbum que continuava la línea de Success, i que servia per recordar la discografia del grup i els grans moments que ens havien ofert en el passat.

Què ens depararà el nou treball, gravat a Espanya i a Seattle? Servirà per reivindicar a The Posies o serà un altre exercici de nostàlgia? Si estan en forma i el nou disc té temes a l’alçada del que podem esperar d’aquests dos grans compositors, el concert valdrà i molt la pena i el retorn serà més que justificat. Passi el que passi, el que queda clar és que els noranta van donar i molt a la música rock.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=oXozy4MCc_4]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply