PUBLICAT: 20/05/2012 PER: Daniel Bossio : 0

BABY WOODROSE. THIRD EYE SURGERY

4 estrelles

La família Woodrose segueix en plena forma. La meravellosa portada del seu darrer LP ho diu tot. El seu rock de garatge passat per un filtre de psicodèlia i al·lucinògens ha passat potser massa desapercebut valorant la sòlida i fructífera discografia que posseeixen. Des del 2001, quan es van presentar Blows Your Mind!, que a donar lloc a Mindblowing Seeds and Disconnected Flowers (2011), els trio danès ja porta, amb aquest Third Eye Surgery, sis àlbums ens estudi i un directe, consolidant-se com una proposta a valorar dins del panorama més lisèrgic del rock. Liderats per Lorenzo Woodrose, qui afirma que Baby Woodrose és ell i que ell és Baby Woodrose, el seu so recorda en alguns moments a Electric Prunes, Fuzztones i The Flaming Sideburns, tot i que segurament els Baby Woodrose canalitzen de forma més evident una vessant més pop que els grups citats, aproximant-se en aquest cas als eterns The Pretty Things. En definitiva, el pop-rock psicodèlic dels Baby Woodrose és ben seu, i tot i els referents, inevitables, sonen a ells mateixos.

Aquest darrer treball, Third Eye Surgery, redunda en les virtuts ja conegudes: guitarres que evoquen al rock de garatge, base rítmica simple i contundent, i melodies clares i dotades del classicisme propi del gènere. Enamorar-se d’ells és senzill amb temes com la inicial Down to The Bottom, que podria ser una bonus track de l’S.F. Sorrow, la magnífica Dandelion, tema que l’haguessin signat els millors Flamin’ Groovies, amb col·laboració, excepcional, a les veus, d’ Emma Acs, o amb els viatge que es donen amb Just a Ride, amb un inici i harmonies que recorden a The Doors, o Love Like a Flower, on un s’imagina a  Brian Jones i Syd Barrett fent que sí amb el cap des de vés a saber on. El trio, completat pel baixista Riky “de Moody Guru” Woodrose i el bateria Rocco “Fuzz Daddy” Woodrose se la saben llarga, la història. També encerten quan opten per textures més denses, com Waiting on a War i Bullshit Reactor, i què dir de quan s’atreveixen a ser els Jefferson Airplane del segle XXI, com fan amb l’enorme i clarivident Nothing is real. La traca final, amb el tema que dóna títol al disc, que sona com si els Radio Birdman s’haguessin anat de tripis, i Honalee, una odissea pausada i psicotròpica que potser no tanca com es mereix l’LP i que transmet una sensació similar a la d’un final de festa posant un dòcil i tranquil·litzant punt i final.

No hi falten joies calidoscòpiques plenes de guitarres rock i melodies pop en aquest nou treball de la banda que agafa el nom de la planta al·lucinògena Argyreia Nervosa. Desde Dinamarca, a la llista on entrarien Dreyer, Anna Karina, i els germans Laudrup, podríem anar escrivint la B de Baby Woodrose…Blows Your Mind!

Sona a… The Pretty Things + The Creation + The Flaming Sideburns
El Millor… Down to the Bottom, Dandelion, Just a Ride, Nothing is Real, Love Like a Flower, Third Eye Surgery.
El Pitjor… haver-los conegut, com aquell qui diu, fa dos dies.

Foto de portada: robzim