Amb el Festival de Woodstock, dies 15, 16, 17, 18 del agost del 1969, es podria dir que va començar el compte enrere del moviment hippie; els assassinats del clan Manson dies abans i l’accidentat festival d’Altamond mesos més tard, no van fer més que accelerar la mort d’un moviment que un cop acabada la guerra de Vietnam perdia sentit, i els majors líders musicals ja havien estat absorbits per l’indústria discogràfica o bé caurien com en els casos de Jimi Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison.

Woodstock va ser el moment àlgid del moviment del flower power, aconseguint reunir 500.000 persones, sota el lema Pau i Amor, per presenciar les actuacions de Jimi Hendrix, Jefferson Airplane, Sly & the Familiy Stone, Janis Joplin , The Who, Tim Hardin, Creadence Clearwater Revival, The Band, Mountain, Santana i Joni Mitchell entre un total de 33 artistes, i entregar-se al sexe lliure, les drogues i a la sensació llibertat, desbordant totes les previsions del festival, provocant una sensació de descontrol, totalment inofensiu, que a la llarga ha estat una de les grans imatges del festival.

El dilluns 18 a les 11 del matí Jimi Hendrix, amb Hey Joe, posava el punt i final al festival, que havia arrencat a les 5 de la tarda del divendres 15 amb l’actuació de Richie Havens. Amb el resultat d’ un gran nombre d’instatànies que han acabat formant part de la cultura popular contemporània; des dels memorables concerts del propi Jimi Hendrix, Jefferson Airplane o Janis Joplin a la gent coberta de fang. Convertint-se en els tres dies de Pau i Amor lliure més famosos de l’historia del moviment hippie, però que van demostrar que el seu discurs polític, i de canvi, s’havia anat dil·luint deixant pas a un fenòmen de moda.