Animals i animals

0

Segons dades extretes d’un estudi de la fundació Affinity de l’any 2008, 109.000 gossos i 24.000 gats van ser abandonats l’any 2007 a l’estat espanyol. Això, segons dades del mateix estudi, suposa uns 15.000 gossos més abandonats que durant l’any 1998. La majoria d’ells acaben, o bé morts, o bé refugiats a protectores esperant una segona oportunitat que potser no arriba mai. I aquestes dades són relatives, ja que l’estudi es va acotar a poblacions amb un mínim d’habitants, pel que és de suposar que la xifra real sigui superior.

En el cas concret dels llebrers, concretament aquells que els seus propietaris destinen a la caça i a les curses, s’estima que milers d’exemplars són torturats i sacrificats cada any, quan ja no poden fer la seva feina. Aquest moment generalment arriba aviat, ja que molts d’ells viuen en gàbies de poc més d’un metre quadrat i la seva alimentació és totalment deficient, cosa que provoca un deteriorament físic accelerat. L’únic producte que els propietaris ofereixen a l’animal és la glucosa, ja que millora les prestacions físiques de forma immediata tot i que li destrueix les dents.

A les granges de visons espanyoles, cada any es sacrifiquen 300.000 exemplars mitjançant cambres de gas que provoquen una mort lenta per asfíxia, després de patir edemes pulmonars i hemorràgies internes quan encara estan conscients. Aquest mitjà s’utilitza amb la finalitat de preservar la pell dels animals, destinada a la fabricació d’abrics o altres productes tèxtils. Fins que són sacrificats, els visons viuen en gàbies minúscules, sovint uns sobre els altres i patint malalties per contagi massiu.

Portant el tema a un nivell més individual, cada any, als mitjans de comunicació, veiem un degoteig constant de notícies sobre individus que es dediquen a maltractar tot tipus de bestioles. L’últim exemple mediàtic el trobem en el personatge que ha penjat un vídeo a la xarxa torturant un cadell d’Schnauzer durant aproximadament 20 hores fins a la mort. La reacció dels internautes no es va fer esperar i de moment sembla que van tancant el cèrcol mentre ofereixen una recompensa de 6.000 Euros a qui aporti qualsevol informació que ajudi definitivament a trobar el maltractador. I tot això perquè, a la mateixa pàgina web, va assegurar que disposava d’uns 90 cadells més per assassinar.

Sense entrar en un debat filosòfic sobre el valor d’una vida animal comparat amb el d’una vida humana, tothom amb un mínim de sentit comú arribarà a la conclusió de que una vida és una vida. Al cap i a la fi els animals eren aquí molt abans que nosaltres, sense oblidar que, intrínsecament, els éssers humans som animals. Tot és possible en un món on 925 milions de persones pateixen gana, i el país que encara el domina, els EUA, destina fins a 683700 milions de dòlars en pressupost de defensa (dades oficials del 2010).

Doncs bé, per a l’estat espanyol, el preu d’una vida es mou en una forquilla entre el no res més absolut i 15.000 Euros. En canvi, el govern autonòmic de la generalitat, demostrant una sensibilitat fora del normal, valora una vida en 20.000 Euros (com a màxim, es clar). Aquests són els imports de les multes (administratives, les que arriben per via jurídica són encara més ridícules) que s’apliquen als maltractadors (i assassins) d’animals. Això sí, les sancions que s’imposen habitualment no arriben a aquestes quantitats.

És evident que la legislació contra el maltractament ha quedat totalment desfasada. Bé, de fet mai ha estat adequada. El Codi Penal estableix, a l’article 337, penes d’entre tres mesos y un any de presó per als assassins d’animals, tot i que, entre que sense antecedents ningú ingressa a la presó si la condemna és menor de 2 anys i que sempre tot es sol·luciona amb una multa econòmica ridícula, al final ningú s’ha vist privat de la seva llibertat per aquest motiu, sense importar la gravetat de les seves accions.

Aquesta situació va portar una considerable quantitat de gent a la manifestació del passat 25 de març a la plaça Sant Jaume, en la qual es demanava un enduriment de la legislació actual i on la indignació es barrejava amb les ganes de posar remei a una lacra que s’està estigmatitzant de forma alarmant. Cada cop hi ha més gent que es pregunta si realment exercim la responsabilitat que el nostre estatus d’éssers amb una elevada (sic) capacitat intel·lectual requereix.

És d’esperar que en un futur no gaire llunyà, les autoritats prenguin mesures que vetllin pels interessos dels animals, ja que, per desgràcia, ells no poden fer-ho. No es tracta de condemnar a ningú a mort, simplement portar a terme mesures que facin que la gent es pensi dues vegades si abandonar un animal, maltractar-lo o tractar-lo de forma inhumana. Implantació de xips, inspeccions a granges i escorxadors, retirada de llicències, registres de propietaris, multes amb imports persuasius i, sobretot, privació de llibertat. Per desgràcia, alguns només aprenen sota amenaça. I una llei dura en aquest sentit seria el millor escut de defensa per a milions d’éssers vius. Un altre tema seria, si no estiguéssim parlant del planeta Terra, dedicar els 683700 milions de dòlars del pressupost de defensa dels EUA del 2010 en educació i cultura.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply