Oleanna: La imperfecció de la condició humana

0

De les moltes reflexions que hem escoltat sobre la moral, s’agraeix recordar la que va fer Marguerite Duras, qui, combatent els anhels paradigmàtics d’alguns pensadors, va fer-nos veure que qui té certa moral de combat, de poder, la pot aprofitar per deixar-se endur i aplicar-la amb excés. Marschall McLuhan anava en una direcció similar, afirmant que la indignació moral és l’estratègia tipus per dotar a l’idiota de dignitat. Provocar, qüestionar, dubtar, combatre el que un entén com intocable, diem-li com millor ens sembli, però, del que es tracta és de comunicar-se, per descobrir i entendre què s’amaga al darrere de cadascú de nosaltres, i com gestionem i combinem els conceptes de poder i moral. David Mamet va estrenar Oleanna al 1992, en un veraç i explícit intent de reflexionar sobre aquests conceptes i el poder moral, les relacions de poder, i en l’essència de la comunicació, el llenguatge. Transgressor, pròxim, profund, intemporal i cínic, l’autor de Chicago va crear un text suggeridor, reflexiu, intens i cru situat en el marc del món l’educació, a partir del qual toca una muntanya de temes, a més dels citats, com la hipocresia i les pors per assimilar i acceptar què ens ha convertit en el que som, i, en definitiva, com és i s’entén la societat en la que vivim.

Segons les pròpies paraules del seu autor, David Mamet, Oleanna és una tragèdia sobre el poder. L’obra, que rep el nom de la cançó folklòrica noruega composada per Ole Bull, on aprofitava per criticar la idea concebuda pels EUA envers una hipotètica societat perfecta, escenifica un intens i cru enfrontament entre un professor i el seu alumne per un aprovat. El professor, John, posa en dubte des del sistema educatiu a la relació entre professor i alumne, i ell entén que educar és provocar i desafiar a l’alumne perquè aquest es qüestioni tot el que un sigui capaç de qüestionar-se. Carol, l’alumne, exigeix de forma indirecta que ha d’aprovar un examen que en John ha qualificat com un suspès, i que li impedirà passar de curs. A partir d’aquest pretext, la discussió va creixent i deformant-se. Per una banda, John intentar fer-li entendre a la Carol que suspendre no és tan important, reflexionant sobre l’estupidesa del sistema educatiu que s’ha acceptat de forma unànime com un bé inexpugnable i intocable que obliga a devorar informació per després vomitar-la. On està la utilitat d’aquest sistema? Perquè creixem sense tolerar que ens toquin el que nosaltres considerem intocable? Perquè sovint la inseguretat omple les nostres neurones i accions? John condueix el diàleg cap a límits insospitats en el seu inici. Ella, d’altra banda, nerviosa, tensa i desconcertant, assegura que no entén res, ni el llibre que s’ha hagut de llegir ni les reflexions del seu professor, qui, es va creixent i intentar aproximar-se cada cop més a les inquietuds de l’alumna, la qual, d’altra banda, se sent coaccionada per l’actitud i maneres del pedant i dogmàtic professor. Aquest, pendent de la compra d’una casa, adquirida pel proper ascens que rebrà des de la Comissió de Permanència de la Universitat, se sent fort i segur amb els seus arguments. No obstant, amb el transcurs del precís, manipulador i colpejador text de Mamet, la situació es complica apareixent inclús la sospita d’assetjament sexual, donant tot plegat un gir final tan esperat com definitiu.

David Selvas aconsegueix traslladar tot el bagul d’idees i continguts que conté l’obra amb una solvència, sincronització i vehemència extraordinàries. Una posada en escena sòbria, acurada i enginyosa (despatx del professor i aula), unes transicions entres actes gestionades a través de curtmetratges explicatius i adesats per entendre què ha passat després del final de l’acte acabat, un disseny de so que proposa i suggereix, una immensa capacitat per compaginar diàlegs imparables, acció continguda i ritme trepidant, i la presència i fermesa interpretativa de Ramon Madaula i l’energia i emotivitat de Carlota Olcina, són alguns dels elements clau per assolir tota la dramatúrgia d’Oleanna. El duel de personatges no esdevé un duel interpretatiu; tots dos, evidents antagonistes d’una batalla pel poder moral, se situen a un mateix com a actors, donant a lloc una crua i enèrgica batalla de personatges, arguments i punts de vista que sacsegen la moral, ètica i opinions dels espectadors. Tots dos tenen raó i tots dos estan equivocats. Més vigent que mai, l’excel·lent adaptació de Selvas ha de servir,  per pensar, un altre cop, i que siguin les vegades que calguin, en quina societat vivim i quina és l’educació que volem a partir de la qual, sempre i quan la nostra condició ens ho permeti, construir un model social constructiu, just, equitatiu, equilibrat i solidari.

Oleanna parla de tot. Mamet desplega el seu talent a través de l’idealisme de John, del tarannà revolucionari de Carol, de l’ inconformisme i de les raons, passions i interessos oposats de tots dos, i del concepte de poder en el sentit més ampli de la paraula, creant una reflexió incòmode i plena d’ambigüitat. Ningú té la raó; sempre ens equivoquem. No obstant, afirmarem, i rotundament, per tot el que hem dit, i sobretot, pel que es pot veure dalt de l’escenari, que l’obra dirigida per Selvas és una reflexió artística, compromesa, autèntica, atrevida, desafiant, entretinguda i profunda sobre la imperfecció no assumida de la condició humana i per tant de la nostra societat. Tota una obra d’art.

DADES D’INTERÈS
Lloc: Teatre Romea. C/Hospital 51
En cartell: Oleanna, Autor: David Mamet. Direcció: David Selvas. Fins el 2 de desembre.
Preu: 29.50 € entrada on-line; 31,50 entrada a taquilla.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply