Teatro de los Sentidos

0

Des del 13 de març fins al 5 d’abril, Teatro de los Sentidos proposa un recorregut sensorial a través del gust, l’olfacte i la memòria al barri del Polvorí de Montjuïc. BCNCultura ha tingut l’oportunitat d’entrevistar la companyia teatral i viure en primera persona Degustar Records, un espectacle íntim que es gaudeix en petits grups.

El primer que crida l’atenció de Degustar Records és que el sentit del gust n’és el protagonista, fet poc habitual al món del teatre. D’on va sorgir la idea? 

Fa 10 anys, vam començar a experimentar amb el gust al Polvorí, fent sopes i jugant amb la seva olor i el seu sabor a l’obscuritat de les fredes nits d’hivern. Ens divertíem molt. Després vam afegir el vi i el pa com a detonadors clàssics de la nostra memòria. Només faltava un bon joc per agrupar-ho tot i apropar al públic a la seva pròpia història relacionada amb els seus propis records.

A Teatro de los Sentidos investigueu la relació entre llenguatges sensorials i creació teatral. Què heu après amb  Degustar records?
Trencar la distància que té l’espectador al teatre, convertint-lo, com ho vam dir anteriorment, en protagonista de la seva pròpia història.
Podríem entendre l’obra com un viatge, un viatge individual però també col·lectiu. Doncs l’obra està concebuda per a “degustar-la” juntament amb trenta persones.

Amb aquesta obra proposeu un viatge sensorial als espectadors. Com han estat les primeres representacions? Quines sensacions s’hi han despertat?
Genial! Està anant molt i molt bé! Els amics del Teatro de los Sentidos, d’alguna manera ja saben a què venen: espais a l’obscuritat, paisatges sonors, olfactius i visuals que ens evoquen molt… però sempre els tenim reservada una grata sorpresa, com passa aquí, a Degustar Records.

L’obra s’assaboreix en petits grups. Cada sessió és única? 
En efecte, cada sessió és única! Varia molt la resposta del públic, el seu grau de curiositat i la seva obertura al joc. N’hi ha qui viuen l’experiència molt íntimament, i n’hi ha que prefereixen celebrar-la de manera més col·lectiva. Els éssers humans som una caixeta de sorpreses i en aquest sentit els ”habitants” de Degustar Records (els actors), hem d’estar molt atents i amb un grau d’escolta altíssim respecte a allò que necessita cada viatger (espectador) de la nostra obra.

 

Dieu que durant l’obra el públic connecta amb els seus propis records. Com ho aconseguiu? 
Partim d’una llegenda relacionada amb l’antic Polvorí de Montjuïc, el nostre teatre. Expliquen els veïns que aquest vell Polvorí del segle XVIII estava freqüentat per una dona que entrava i sortia per les nits. Alguns expliquen que la veien recollir herbes al Montjuïc, d’altres despertaven a les nits, envaïts per una olor molt desitjable. Qui és aquesta dona?
Al crear aquesta curiositat en els espectadors connectem aquesta història amb la seva pròpia història, convidant-los a emprendre un recorregut ple de olors i sabors.
Potser darrera de cada olor, de cada sabor s’amaga una història.

 

La música té una presència important a Degustar records. En quin sentit participa del peculiar viatge que proposeu?
És cert, la música n’és un element molt important! Per una banda ens acompanya al llarg del viatge a través de diversos paisatges sonors sense edat ni temps, sons llunyans com a extradits de la nostra pròpia memòria i que han format part de la nostra pròpia història. Per l’altra, una vella cançó ressonarà en un moment de l’obra… Quan? Convidem els nostres lectors a venir a descobrir-ho

Heu triat el barri del Polvorí per representar aquesta obra. Què té d’especial la seva història?
Aquest antic edifici del segle XVIII, el Polvorí, va ser moltes coses: una presó, un lloc abandonat, un vell magatzem, un fortí a la guerra civil, un estable de cavalls, etc. I quin millor lloc per a parlar de memòria que precisament aquest, amb tanta història a les seves espatlles.
Gràcies als veïns del barri hem pogut continuar amb aquestes històries. Encara avui ens segueixen aportant elements i anècdotes essencials per al nostre treball. Estem convençuts que el nostre vell Polvorí s’està convertint en un patrimoni històric important per a la vida cultural del barri i de la ciutat.

Quin objectiu perseguíeu amb aquesta obra? L’heu aconseguit?
Considerem les nostres obres com a un laboratori d’investigació teatral. Mai estén acabades. A cada representació aprenem nous elements que només sorgeixen quan estem en contacte amb el públic i que aportaran una nova inflexió poètica per a l’experiència del següent dia. Pot ser que el nostre objectiu sigui aquest: compartir una experiència amb el públic i aprendre els uns dels altres.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply