UNDERGROUND, d’Haruki Murakami. Retrat d’una tragèdia

0

Underground, d'Haruki Murakami

Al març de 1995 tot el món va posar temporalment la vista en Tòquio després que un grup de membres de la secta Aum Shinrikyo realitzés un acte terrorista amb gas sarín que deixà dotze morts i més de 1000 ferits. Un atemptat que va deixar un munt de preguntes sense contestar després que el govern i els medis d’investigació del moment decidissin no indagar profundament.
Recentment Tusquets (dins de la Col·lecció Andanzas) ha traduït i publicat UNDERGROUND, la investigació que Haruki Murakami va dur a terme sobre el tràgic atemptat dos anys després d’aquest i que ens mostra una nova faceta de l’escriptor: el seu treball més periodístic. Murakami ens apropa al que va succeir realment a través de testimonis de víctimes supervivents i ex-membres de la secta que va dur a terme l’atemptat, alhora que intenta respondre aquelles preguntes que van quedar en l’aire. En el text es posen en rellevància cada una de les històries explicades pels supervivents, pels individus, per les persones, i no per una massa uniforme sense identitat; fet que ofereix una imatge més real i propera.

“Me gustaría que durante la lectura de este libro prestasen atención a las historias de la gente. Antes de eso quisiera que imaginaran lo siguiente: es 20 de marzo de 1995. Lunes. Una mañana agradable y despejada de principios de primavera. El viento aún es fresco y la gente sale a la calle con abrigo…”

Cadascun dels testimonis que Murakami ens reescriu és rellevant per sí mateix i en el seu conjunt en tant que conformen una imatge íntima i una altra de col•lectiva. Murakami no pretén realitzar una mera suma d’entrevistes, sinó que vol indagar íntegrament en els esdeveniments d’aquell dia. A través de les entrevistes realitzades Murakami recrea punt a punt el que va ocórrer aquell dia i mostra un mateix context a través de diferents punts de vista, punts fragmentaris que donen una idea bastant completa de l’angoixa i la desesperació que van viure els afectats. Petits relats que, al igual que en la resta de les seves novel·les, encaixen i es solapen per donar una visió integral y panoràmica. A més, com en la resta dels seus textos, Murakami posa en rellevància les inquietuds, els traumes i les petites manies de les persones que protagonitzen cadascun dels relats que ens mostra.

Aquest text no només és un valuós document fruit d’un molt bon treball d’investigació i recerca, sinó que representa una reflexió sobre l’home i la seva capacitat d’actuar en situacions crítiques alhora que posa en crítica certs valors morals de la societat japonesa, del món actual i d’Aum Shinrikyo. Un text que, d’una banda, mostra la desesperació humana i, d’altra banda, ens mostra la capacitat d’actuar i d’empatitzar en situacions crítiques. Un text que remou al lector i l’apropa a una crua realitat de la que no n’és conscient, una realitat que normalment arriba adulterada, relativitzada, pervertida. Esdevé, doncs, un text necessari no només pel seu valor històric o literari, sinó com a document que ofereix una veritat neta, sense distorsionar, sense un intermediari. Un retrat casi obsessiu de la psicologia del Japó contemporani a mans d’un dels escriptors més rellevants i meticulosos del país, una mirada propera que deixa de banda la mirada frívola que havien donat els medis de comunicació.

Després d’aquesta petita ressenya només queda obrir el llibre i reviure amb Murakami un dels esdeveniments més tràgics dels 90.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply