A les 19.30 de la tarda, feien la seva aparició a l’escenari Estrella-Damm els Spectrum. La banda de l’ex-Spacemen 3 Sonic-Boom (Peter Kember) omplien el recinte del Fòrum amb al seu so ple de psicodèlia i de loops de guitarra. El seu trance-rock hipnotitza gràcies a uns temes que et transporten a la dimensió caleidoscòpica del so.
A les 20.35 comencaven a sonar els The Vaselines a l’escenari Rockdelux. Un repàs a les seves melodies i a uns temes que Kurt Cobain va posar en boca de tots, però que per si sols ja haurien de tenir prou reconeixement. Després de Jesus don’t want me for a sunbeam, era l’hora de fer cues i gastar encara més pasta: hi havia set i gana, per tant, a perdre temps i a escurar-se les butxaques. Pert, cert, fent un mos sentíem a The Tallest Man On Earth, una mena de Dylan del S.XXI cansat de tot, però que sonava interessant, potser massa dens, però apuntarem el nom.
A les 21.45 teníem a Yo La Tengo a l’escenari Estrella Damm. Presenten disc al mes de setembre, i amb el seu eclecticisme habitual, van oferir algun tema nou i també van aprofitar per fer memòria de la seva discografia, amb un so que per moments et feia pensar que estaves a un recinte tancat i petit. Funk, pop, noise, folk, tot en un, i tot només amb tres músics sobre l’escenari que van sonar de primera.
A les 23.20 Phoenix omplien l’escenari Rockdelux, on la gent va poder disfrutar dels temes del seu darrer treball. Els francesets van confirmar el seu bon moment de forma, i tot i que tenen temes amb certa gràcia i melodies agradables, quan se’ls compara (injustament) amb altres bandes, encara tenen un llarg marge de millora.
00:20.My Bloody Valentine es plantaven amb la seva muralla infranquejable de so amb un volum i una distorsió excessives per aquells que quan van a un concert volen reconèixer tots i cadascun dels temes. Kevin Shields sembla decidit a fer els temes de MBV però amb un massa proper a Experimental Audio Research. Per tant, al quart tema, cap a l’escenari ATP, on ens esperaven el descobriment de l’any, els Dead Meadow. El trio de Washington, amb un so que suma l’stoner i la psicodèlia, van fer el tema del dia: At Her Open Door. Crus, senzills, autèntics, i capaços de crear una atmosfera verdosa i el·líptica propera al nirvana musical.
Per acabar la nit: The Horrors. Enormes. El seu darrer treball els confirma com la millor banda nova del moment. Ni un so lamentable va frenar la banda, que durant una hora ens va hipnotitzar a tots gràcies al seu creuament perfecte entre Ramones i Joy Division. Who Can Say o I Can’t Control Myself van ser dos dels moments de la primera jornada.
