Abanderats de la nova psicodèlia, juntament amb The Brian Jonestown Massacre, The Warlocks, de la mateixa manera que el grup d´Anton Newcombe, han arribat al punt de no retorn: o els adores o simplement els odies. Amb The Phoenix Album, el seu segon treball, els californians van ser una de las bandes de moda en els circuits undergrounds més cools. El seu so bebia de The Velvet Underground de la mateixa manera que ho feia del shoegazer. Temes com Shake the Droop Out o Baby Blue es van convertir en hits dels indies més enterats en la matèria. Això no va passar per alt a la seva discogràfica d’ aquell moment, Mute Records, i en el seu següent treball, Surgery, van tirar la casa per la finestra amb l’objectiu de convertir-los en uns nous Black Rebel Motorcycle Club; però no van tenir en compte la personalitat del seu líder: Bobby Hecksher. Aquest no va encaixar molt bé tot aquell rebombori que es va crear al voltant de la seva banda, tot i que Surgery era un disc notable, circumstància que va acabar per condicionar el veritable discurs de The Warlocks.
Heavy Deavy Skull Lover, el seu següent disc va ser un gir brutal; les melodies pràcticament van desaparèixer a favor de capes i capes de guitarres distorsionades, els tempos es van ralentitzar i el resultat va ser un disc malaltís. Amb aquest nou treball el seu discurs s´exagera encara més, convertint-se en el treball discogràfic més pertorbador de l’any. Aquí no hi ha temes fàcils que apunten a vendre discos; aquí el que hi ha és psicodèlia malaltissa, la cultura del mantra portada al seu extrem més perillós i corrosiu. Atmosferes depressives que es projecten com a vies d’escapament cap a els móns que s’obren darrera del que ens proposen amb el títol del disc. Un disc evasiu, d’ambients narcòtics, que fa de la depressió i l’angoixa el seu principal discurs, i que funciona com una unitat. Un dels discs de l’any.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ByvdsitgrE8]
