El gènere musical viu més antic està de celebració, i el CCCB ens ho recordarà a partir del 21 de juliol fins el 18 d’octubre gràcies a l’exposició que li ha dedicat el filòsof i crític d’art Daniel Soutif. L’exposició, coproduïda pel CCCB i pel Museo d’Arte Moderna e Contemporanea de Trento i el Musée du Quai Branly de Paris, els quals ja l’han acollit exitosament, ofereix un extens i profund recorregut per la història del jazz. Els orígens, el sentiment dels artistes, el dolor i patiment dels músics, la seva relació amb altres àmbits artístics, i en definitiva, la història d’un dels esdeveniments artístics i socials imprescindibles de recordar i ensenyar.
El jazz va néixer de la unió de tres tradicions: l’expressió artística dels esclaus del sud dels Estats Units, els afroamericanns, arribats de l’Àfrica com a mà d’obra tractada de forma inhumana, en un dels capítols més penosos de la història: l’esclavitud; la instrumental, de les orquestres de ball nordamericanes; i la formal i armoniosa, típiques de la música europea. Un mestissatge cultural que va donar a conèixer un nou estil musical que va permetre a molts desl esclaus alliberats després de la Guerra de Secessió guanyar-se la vida gràcies a les seves habilitats artístiques. Buddy Bolden, King Olivier, Louis Amstrong, Sydney Bechet, Fletcher Henderson, Duke Ellington i Count Basie entre d’altres van mostrar una nova forma de viure i com l’art és creació però també, quan realment és art, com ha de ser prou contundent en tots els sentits perquè expressi sentiments i punts de vista, i alhora actuï com un oportú cop de puny sobre la taula quan calgui.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=SEIGiIvLurs]