L’escriptor txec en llengüa alemanya Franz Kafka (Praga, 1883-Viena-1924) va escriure el conte curt La metamorfosi al 1915. Un bon nombre de narracions breus com la citada, Preocupaciones de un jefe de familia i Un artista del hambre, i les novel·les llargues El procès, El castell i América formen la seva obra. En ella es suggereix una visió existencialista del món, on la seva experiència té una empremta, des de la que indaga en l’individu i en les relacions personals a tots nivells. De Kafka es desprèn l’angoixa arrel de la impossibilitat d’acceptar la condició humana, pròpia i aliena, així com el descobriment de les misèries de la nostra existència.
La metamorfosi narra els darrers dies de Gregor Samsa, qui un bon dia es desperta convertit en un insecte, segurament, en un escarabat. La prosa de Kafka va directa al gra; ens situa en una llar humil i treballadora, en la que Gregor ha assumit, econòmicament parlant, la posició de cap de família. Treballa perquè els seus pares tinguin una vida ajustada a la seva edat, i de pas, per oferir a la seva germana la possibilitat d’estudiar piano. La metamorfosi que pateix, fa trontollar totes les relacions laborals i socials de Gregor i de la família Samsa. La primera visita que reben després de l’anunci de la malaltia de Gregor és la de l’encarregat de l’empresa on hi treballa. Com no podia ser d’una altra manera, la reprimenda d’aquest cap al seu treballador és insultant, i li tira en cara que es faci el malalt per no anar a treballar, recriminat a en Gregor que no pot faltar a la feina, ni per l’empresa ni per la família, ni per ell mateix, com a home. Gregor s’enfonsa vitalment, i durant els dies successius observa com passa a ser un estorb per la família en tots els sentits. No és productiu ni socialment ben vist, per tant, no és socialment acceptat. El pare, una figura dominant i esquerpa, no tolera la situació del seu fill: no és el fill productiu ni eficient que ell havia educat. La mare no vol saber res del seu fill, s’avergonyeix d’ell. El pobre Gregor s’ha convertit en presoner d’ell mateix, del seu cos i de les seves circumstàncies. La vida, no només la familiar, quin sentit té si t’aparten?
Amb un higiene literària envejable (excel·lent d’altra banda la traducció de Jordi Llovet per l’edició de Proa de 1996), Kafka desenterra les dificultats per ser acceptat si no ets com els altres s’esperen, la impossibilitat de ser un mateix en certs ambients amb mentalitats conflictives, i la brutal sacsejada mental que significa sentir-se un maleït un bitxo raro ple de dubtes emmig de tant home segur de sí mateix que per orgull, prejudicis, aparença i diners són capaços de tot menys de ser persones.