Ens agrada veure el got mig ple, i si hi ha quelcom que ens ha donat aquest any és més estones per gaudir de les sèries que han donat a llum enguany. No les hem pogut veure totes, però les que ara us narrarem són les que més ens han agradat per 4 motius:
- Durada: és important que una sèrie no ens fatigui i que l’acabem veient perquè hem invertit un temps copiós.
- Actors i actrius: la interpretació és capital perquè ens creiem el que ens estan explicant.
- Factura: podríem definir-ho en el “com s’ha fet”, és a dir, el muntatge, la fotografia, la realització, el so…
- Tema: de què va, què ens suggereix, reflexions, del que es parla, el rerefons, el subtext.
6. Possessions (Thomas Vincent, estrenada a Filmin)
6 capítols de 50 minuts d’un thriller psicològic-policíac ambientat a l’Israel actual que desentortolligarà l’assassinat del nuvi i que no deixa a l’espectador indiferent amb l’últim episodi. La música de HiTnRuN de la careta ja apunta maneres i encaixa perfectament amb la temàtica sobrenatural que s’acaba resolent amb l’extremisme religiós com a ingredient principal.
5. Los reyes de la noche (Adolfo Valor i Cristòbal Garrido, estrenada a Movistar +)
S’inspira en la batalla que va haver-hi a l’Espanya de finals dels 80 entre programes de ràdio que buscaven la màxima audiència ben entrada la nit. Javier Gutiérrez i Miki Esparbé caricaturitzen enèrgicament dos periodistes radiofònics que descriuen el costumisme d’una espanya on malauradament regna la corrupció, la testosterona i el masclisme.
4. T3 Sex education (Laurie Nunn, estrenada a Netflix)
Ens agrada molt que es visibilitzin realitats sexuals que no són convencionals o mainstream, ens diverteix el personatge hipòcrita i fals de la directora que resulta ser més estricte que el seu predecessor i ens complau com es resol la tensió sexual entre Otis i Maeve (que ens recorda a la de Ross i Rachel de Friends). Un retrat del jovent inclusiu.
3. Secretos de un matrimonio (Hagai Levi, estrenada a HBO)
Cinc capítols (la mida justa!) que et deixen amb ganes de més, aquest podria ser el titular d’aquest remake del gran Ingmar Bergman. I per què? Jessica Chastain i Oscar Isaac descriuen la crisi d’un matrimoni (gràcies a una actuació magistral) que semblava tenir-ho tot a ulls d’un dels integrants. Ens agrada que Levi trenqui tòpics i clixés amb aquesta història d’amor.
2. La delgada línea azul (Anders Hazelius, Mikael Hansson, Sanna Lenken, estrenada a Filmin)
Sèrie escandinava de 10 capítols que s’inspira en Canción triste de Hill Street (Steven Bochco, Michael Kozoll, 1981) i ens recorda a la recent Antidisturbios (Rodrigo Sorogoyen, 2020); l’acció transcorre a la ciutat sueca de Malmö i ens descriu la vida personal i professional de 6 agents que s’encaren amb diferents delictes, posant especial atenció als personatges femenins en aquest cos tan masculinitzat.
1. La infamia (Philippa Lowthorpe, estrenada a Filmin)
Uns quants premis donen suport a aquesta producció britànica i no són gratuïts. La història incomoda l’espectador i es basa en uns fets reals que desemmascaren una xarxa d’abús sexual a menors situada a Rochdale (Anglaterra) entre els anys 2008 i 2012. Famílies en risc d’exclusió, estereotips que són ignorats per la justícia i la imperícia del sistema són els elements de la minisèrie.