El món de l’art i de la cultura viu moments que se suposen vitals pel futur d’un dels motors de la societat. Ni l’art ni la cultura són paraules esmentades gairebé mai pel circ polític, circumstància que hem pogut comprovar durant les darreres eleccions; però sí que en parlen quan es tracta de de lleis i de defensar el negoci creat al voltant de la propietat intel·lectual. Crear, ser autor d’una obra, és copiar i reciclar, fer collage a través d’altres obres. El nivell d’innovació quin és realment? On és la diferència entre autor i consumidor? El copyright protegeix al món artístic, però s’adapta als canvis que afortunadament la humanitat provoca de tant en tant. Seria positiu trobar una forma de retribució justa per creadors i productors, i com apunta Creative Commons, que permeti un ús racional i legítim dels drets d’autor així com un accés determinat pel públic, deixant de banda el famós ‘tots els drets reservats’ del copyright i donar pas a ‘alguns drets reservats’ de Creative Commons. El propi Lawrence Lessig i Radiohead són dos exemples clars de que una actitud altruista no és enemiga de la rendibilitat, sense oblidar que cadascú té un punt de vista de la vida, la propietat inte·lectual i els diners: Per l’SGAE i companyia serà una, i per Jean-Luc Godard serà una altra, per exemple.
El paradigma socioeconòmic és el que és. Les formes són les que són. No obstant, aquest any que acaba posa sobre la taula un debat que de nou, posa en evidència les diferents maneres d’entendre la vida. Finalment, es pot resumir tot a dues vies: una, la de tancar totes les portes a la cultura, amb l’opció d’obrir-les amb diners, i l’altra, obrir unes quantes portes de forma gratuïta i convidar a la gent a accedir a la cultura de forma oberta, de manera que arribin a consumir-ne i fins i tot, a participar d’ella també com a creadors. Fomentar el gust per l’art i la cultura, molt més enllà del simple acte de pagar per accedir a una estona d’oci. Educar i posar la cultura a l’abast de la gent no donaria pas a una societat més intel·ligent i sensible amb l’art i tot el que comporta? Protegir l’art és aplicar lleis que només protegeixen a una de les parts? Potser també seria hora de plantejar-nos si el que importa és la humanitat i el seu creixement intel·lectual, o bé, el que realment importa és l’economia i la defensa dels drets d’unes elits que volen continuar essent intocables. El debat ha d’existir. Quo Vadis, estimat món?
I què ha donat de sí la cultura durant aquest 2010? Els lectors de BCNCultura.cat ho veuen d’aquesta manera:
10 films
10 discs
10 llibres
5 activitats
