L’any 2003 el Teatre Nacional de Catalunya va programar, per primer cop, el projecte T6. L’objectiu era, i de fet encara és, donar veu a joves dramaturgs del panorama teatral contemporani català. Fou en aquest context que va néixer El mètode Grönholm, de Jordi Galceran i sota la direcció de Sergi Belbel. Actualment, i fins al 13 de febrer, l’obra es representa al Teatre Poliorama.
Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla i Jordi Boixaderas donen vida a quatre aspirants a cobrir el lloc de director comercial d’una important empresa sueca. En una escenografia freda, escèptica i impersonal (dissenyada brillantment per Paco Azorín), els candidats es veuen sotmesos a un seguit de proves la resolució de les quals desembocarà en l’elecció final. L’empresa porta els aspirants a límits que ratllen la ridiculesa. No existeix un millor context socioeconòmic que l’actual per comprendre fins a quin punt la gent està disposada a reununciar a la dignitat per aconseguir una feina. La majoria d’individus estan disposats a deixar de banda l’ètica i els escrúpuls per tal de ser els primers en una cursa atroç per la selva, una cursa on un guanya a costa de la pèrdua dels altres més que no pas per mèrits propis.
Fent mostra d’un excel·lent domini de l’escriptura, Jordi Galceran trama un guió que sorprendrà l’espectador quan menys s’ho esperi. Amb un llenguatge pla i informal, on preval el català parlat al carrer versus el català normatiu, l’autor fa transcórrer la història en temps real i en un únic l’espai, la sala de reunions on té lloc la selecció de personal. Els quatre actors broden les seves nterpretacions, com no podria ser d’altra manera examinant cadascun dels seus currículums.
El mètode Grönholm és una bona proposta teatral per a tota mena de públic, però sobretot per al públic adult, i és que és aquest el capaç de sentir empatia amb els personatges… ¿qui no s’ha sentit ridícul i menysvalorat en alguna entrevista de feina?
