Pablo Auladell ha convertit en còmic El paraÃso perdido, l’universal poema de John Milton publicat el 1667. L’obra original la conformen més de 10 mil versos sense rima que evoquen la caiguda d’Adam i Eva del paradÃs, quan són expulsats per Déu un cop s’assabenta de que l’han desobeït i han caigut a la trampa de Satanà s. L’autor valencià va acceptar l’encà rrec de convertir la immensa epopeia en una novel·la grà fica, molt comentada durant la Il·lustració, i que va ser, entre d’altres, font d’inspiració per Haydn per compondre La Creació. Sexto Piso Editorial ha publicat aquest immens treball d’un Pablo Auladell que assegura que només després de cinc anys de projecte i dos anys de feina, un cop el llibre acabat, es va sentir capaç realment de dibuixar l’obra de Milton.
Des del llunyà El camino del tirititero, passant per les il·lustracions a diferents obres, el dibuixant i historicista alacantà ha mostrat del que és capaç en escollides ocasions. I mai ens ha deixat indiferent. És interessant observar com el seu dibuix ha passat de ser angulós, dinà mic i concret a esdevenir grandiloqüent, està tic i pictòric. Des del seu debut amb Edicions De Ponent, el citat El camino del titiritero, obra que bevia de Ricard Castells i de Dave McKean, en la que ens embarca en una faula dels seus dies com a cantautor-poeta de bars, La torre blanca, on torna a mirar al McKean de Cages, o Soy mi sueño, on per primer cop les seves tintes acompanyen un guió aliè (de Felipe Hernández Cava, un dels precursors del còmic artÃstic a través de la seva revista Madriz), Auladell ha anat donant mostres del seu talent. Són ‘només’ quinze anys de trajectòria professional, i d’evolució i creixement constant com autor; ara bé, ja és un nom entre noms.
Les dues influències que ens vénen el cap des del primer moment quan un es submergeix a l’adaptació d’El paraÃso perdido són Goya i El Greco. Tot i esdevenir èpic i monumental, Auladell s’infiltra en el poema de Milton amb la sobrietat dels grans artistes. Com si es despreocupés del dibuix en sÃ, Auladell crea ombres i atmosferes -aquà recorda a Goya- com si tractés d’acompanyar el poema del segle XIX. Majestuoses i solemnes, les il·lustracions pictòriques creen un embolcall indefinit i hipnòtic, a través del qual hi desfila la omnipresent història de Satanà s, personatge troncal del poema, que oscil·la entre la batalla del cel i la tragèdia d’Adam i Eva. Les permeabilitat i la mutació de les formes i dibuixos, i també dels personatges, el carà cter voluble de tots ells -mirada a El Greco-, el traç inconcret i difús, esdevenen tots ells trets caracterÃstic d’un dibuix que s’adapta a la universalitat i l’angoixa del poema de Milton, i que presumiblement s’entén com la millor actitud per abordar-lo.
Resulta interessant detectar el contrast entre la quietud del poema i el carà cter indomable del dibuix. El còmic és moviment, en canvi el poema de Milton és d’una grandiloqüència està tica impertèrrita. Auladell crea una nova versió de l’obra, redueix el text , amb frases breus i precises. Les il·lustracions, que fluctuen i canvien per tractar-se d’un treball de diversos anys, converteixen el poema en una tramoia, en una escenificació teatral i operÃstica entintada, de decorats, de món creat, “de treball artesanal d’un déu creatiu”. El seu dibuix ha sabut expressar i recollir la indignació de Milton cap a Déu pel seu estat de salut. Va dictar el poema a les seves nebodes un cop es va quedar cec, i el to del poema, de cabreig perquè Déu permet el dolor inclús dels misericordiosos i dels bondadosos, condensa l’essència del cristianisme.
Podem pensar que Auladell (sense intenció de sonar a crÃtica negativa) minimitza el potencial de les seves il·lustracions al convertir-les en petites vinyetes amb dià legs. M’agrada imaginar-me els seus dibuixos en pantalla gran mentre es va recitant el poema de Milton. Seria un exercici literari i visual increïble. La cà rrega emocional i la intensitat del missatge de les il·lustracions acompanyada del text original estic segur que donarien lloc a una experiència artÃstica de primer ordre. La mÃstica i el carà cter mÃtic del dibuix i del poema es fondrien en una obra mestra inoblidable.
Còmic artÃstic en majúscules, El paraÃso perdido torna a encendre el debat envers el còmic i els que l’entenem com la disciplina artÃstica on hi caben els projectes més ambiciosos, desafiants, independents i alliberats del moment. Treball que ha passat per diferents fases, que es fan evidents per les fluctuacions d’un dibuix que es percep viu i portaveu dels canvis de l’autor durant el procés creatiu, Auladell ha ensenyat un camà per explicar mite i històries universals grà cies a un estil tan monumental com suggeridor, idoni i ajustat a les paraules, missatge i universalitat de l’obra eterna de Milton.