L’escriptor, viatger, aventurer i nòmada B. Traven era en realitat Torsvan Croves, un autèntic rodamón nascut suposadament a Mèxic al 1890. Poc amic de la parafernàlia i la frivolitat, Croves preferia l’anonimat que li atorgava el pseudònim Bruno Traven, amb el que va firmar novel·les tan impactants com La Rosa Blanca, La Rebelión de Los Colgados, La Carreta, Los Recolectores de Algodón, El Barco de la Muerte i El Tesoro de Sierra Madre, entre d’altres.
Aquests dades biogràfiques són vàlides però no són pas verídiques al 100%, ja que estem davant d’ un personatge que no volia publicitat ni donar-se a conèixer, per tant, encara hi ha molts dubtes sobre qui era realment B.Traven. Ni tan sols podem assegurar on va néixer, però amb alguna hipòtesi de les que circulen sobre la seva vida ens hem de decantar. B.Traven només volia viatjar per tot el món, escriure i, en definitiva, viure en absoluta llibertat. Si es deia Benick Traven Torsvan, Ret Marut o Hal Groves, o bé si havia nascut a l’est d’europa, són dades que a ell li importava un rave que la gent conegués.
El Tesoro de Sierra Madre és un bon exemple del seu modus vivendi i, podríem dir, l’obra que aglutina l’univers de Traven. Tres homes viatgen a la muntanya que dóna nom al llibre en búsqueda d’or. Durant l’estada a la muntanya, la condició humana es posa per enèsima vegada en evidència. La cobdícia i el no tenir mai prou embogeix l’home que no reflexiona. De fer, només en Howard, el vell que acompanya a Dobbs i Curtin, manté el cap fred i és l’únic que sap reaccionar en tot moment davant de les dificultats, ja sigui les creades per la ment, les circumstàncies o bé pels bandolers de la zona.
La reflexió de Traven vers l’ésser humà, vers les injustícies, fent èmfasi a les massacres per part de l’Esglèsia Catòlica, Apostòlica i Romana contra els nadius de la zona, a qui robaven llurs terres i mines, sempre en nom de Déu i aprofitant la ignorància dels fidels, o inclús contra un sistema que traça “un camí que solen emprendre els homes per convertir-se en esclaus de les seves propietats”, Traven deixa ben clar que opina sobre la societat i l’home; a ell no li feia falta vendre’s i posar-se flors per la seva magnífica obra; la seva prosa, en definitiva, els seus llibres parlen per ell.
Una bona forma d’apropar-se a l’obra de Traven és veure l’adaptació a la gran pantalla de John Huston de El Tesoro de Sierra Madre, estrenada al 1948.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=2jr0SOffmgI]
