La trajectòria de Robert Crumb en el món de la novel·la gràfica no troba límits. Si recentment Ediciones La Cúpula publicava la mirada vers l’Antic Testament, com és Génesis, ara el mestre nascut a Filadèlfia s’atreveix amb Franz Kafka, autor de La Metamorfosis, Carta al Padre, America, anomenada posteriorment com El desaparecido, y El Castillo, entre d’altres treballs. Amb texts de Dave Zane Mairowitz, Robert Crumb ens introdueix a la vida i obra de l’escriptor praguenc Franz Kafka. Seguint la línea de Génesis, ens trobem amb un dibuix realista, en una obra que recrea alguns detalls de la biografia de Kafka, així com contes, novel·les de l’autor. Autohumiliació, la hipocondria, la por a la figura paterna, el complexe de culpa, la vergonya vers el seu cos, certa fòbia social, Crumb recorre als temors, neures i cabòries d’un autor que segons paraules de Zane Mairowitz, “cap autor de la nostra era, i potser cap des de Shakespeare, va ser tan sobreinterpretat i encasillat”. Snatch Comics, Big Ass Comics, Motor City Comics, Jiz Comics, Bijou Comics, Arcade Comics Revue, American Splendor i Weirdo Comics, entre moltes d’altres, han sigut estacions de treball de Crumb, un dibuixant sempre actiu, com ho demostra amb Génesis i Kafka, les darreres obres publicades.
Robert Crumb va néixer l’any 1943, i com ell reconeix, va estar més de vint anys maleïnt la seva sort, sentint-se l’ésser més desgraciat del planeta. Volia ser dibuixant, però no sabia com. El pare del ComiX, és a dir, del còmic underground, va començar la seva trajectòria creant Zap Comix, publicació hereva del Mad de Harvey Kurtzman i dels moviments contraculturals de finals dels 60’s. Zap Comix es la primera publicació de ressó del còmic undergrund. L’èxit d’aquesta, on en el primer número ja trobem les històries del gurú còsmic Mr. Natural i Flakey Foont, i la col·laboració de dibuixants psicodèlics com Victor Moscoso, Rick Griffin, Spain Rodriguez i Gilbert Shelton, va permetre el ‘boom’ d’aquest tipus de publicacions. A l’any 1972, emmig de l’era Nixon, s’editaven als EUA entre 300 i 350 publicacions underground, entre revistes, diaris i còmics. Alguns consideraven underground els que eren perseguits per la policia, que no eren pocs, considerant que utilitzar la paraula underground en un producte que es compra a un quiosc careix de sentit. En certa forma és veritat, però underground se li anomena a tota aquella publicació polititzada, lliure, intel·lectual i provocativa, res a veure amb l’ús que es fa ara del terme, de la mateixa manera que es fa amb el adjectiu alternatiu.
Publicacions com Good Times de San Francisco, Los Angeles Free Press i l’ Open City de Los Àngeles, el Washington Free Press de la capital, l’Space City de Houston, el Daily Planet de Miami, San Diego Street Journal de la mateixa ciutat, entre d’altres, tots ells van lluitar contra la censura, la persecució i contra la violència amb la que s’atacava aquestes publicacions. No mancaven les agressions a redactors de mà d’individus amb altres idees, sense que la policia intervingués. Aquests, sovint registraven redaccions d’aquests mitjans, inclús els domicilis, com els hi va succeir als treballadors de San Diego Street Journal després de publicar una série d’articles sobre l’enriquiment de Richard Nixon gràcies a l’evasió d’impostos. El ComiX i les altre publicacions underground, per tant, van col·laborar de ple a crear un espai de debat i de contracultura de l’època, gràcies a un grup d’intel·lectuals amb esperit crític amb ganes parlar de temes que tant incomoden a alguns .
Robert Crumb ha deixat la lluita i l’humor, almenys de moment, per centrar-se en revisions realistes d’obres i autors intemporals. Ara serà qüestió de comprovar quina és la seva mirada vers un clàssic intemporal com Franz Kafka, un escriptor vegetarià, naturista i figura emblemàtica de la corrent existencialista, que amb tres novel·les, una de curta, i un bon número de relats breus, paràboles, escrits, és un dels immortals de la literatura universal.
Other Articles
