Una història de la música popular a càrrec del fundador dels Saint Etienne? Doncs sí. Resulta que Bob Stanley, a part de crear himnes pop-dance, és un malalt de la música. És articulista a la Mojo, NME, Melody Maker, The Guardian i The Times. I a més, és futbolero. Què més podem demanar? Doncs res, però ell és generós i ens ha regalat una gratificant i apassionada panoràmica dels seixanta anys de pop-rock que tan bé han alimentat ànimes, somriures i pelvis: Yeah! Yeah! Yeah! La historia del pop moderno, publicat per Turner. Des de l’any 0, és a dir, d’ençà que Bill Haley va recollir els fruits de la música negra, el jump blues, el swing, el country i el rhythm ‘n’ blues, els va empaquetar, i es va inventar Rock Around The Clock. La música que els joves havien estat esperant havia arribat per quedar-se. Ni els intents del govern d’Eisenhower per aturar la maquinària que incendiaria el jovent van poder amb ell. Bill Haley es va convertir en el número de les llistes. I la resta de la història ens la segueix explicant Stanley en el seu formidable llibre que durant més de 700 pàgines en recorda què gran és el rock ‘n’ roll.
Com bé apunta Bob Stanley en el seu pròleg, La historia del pop moderno es en gran medida la historia de dos culturas populares, la estadounidense y la británica, y de su interrelación en los año posteriores a la Segunda Guerra Mundial. Doncs ningú ho pot negar. Com tampoc negarem que és la història del rock, del rhythm and blues, del soul, del hip hop, del house, del techno, del heavy metal i del country. Així, Stanley ens embarca en un viatge per tota la música popular des que Haley i els seus Comets varen donar el tret de sortida i que posteriorment, entre Carl Perkins, Little Richard, Buddy Holly, Eddie Cochran, Gene Vincent i Elvis Presley varen convertir-lo en el crit de rebel·lió de les seva generació i de posteriors. L’obra és tan monumental com diàfana. Resulta inevitable comparar-la amb altres obres similars. Per exemple, amb les conegudes obres d’Alex Ross. En aquest cas, Stanley suposaria el costat més pop, refrescant i immediat, mentre Ross seria l’erudició en persona. Des del títol, Yeah!Yeah!Yeah. La historia de la música popular, és un viatge que s’atura a totes les estacions necesàries per entendre la importància del moviment cultural més important del segle XX. Fluid, dinàmic, divertit, informatiu, és segurament el tractat definitiu en la matèria. Amb una capacitat de síntesi encomiable, una velocitat per associar idees, moments i grups, Stanley informa, opina i il·lumina els més de 50 anys de pop-rock, amb la virtut de contextualitzar socialment i emmarcar històricament el relat en tot moment. És tan fàcil sentir la música de la qual ens parla com veure el món que descriu a mesura que avança en la història de la música popular.
És el primer llibre que relata la història completa de la música pop des de 1955 fins avui. Dóna detalls d’artistes, de singles, de productores, de llistes d’èxit, de gires, influències, èxits, fracassos, des de Cleveland a Bristol, de Los Àngeles a Manchester, l’univers pop-rock paraula a paraula, pàgina a pàgina, músic a músic, com si es tractés de la novel·la més gran sobre música popular, com un conte de fades tan real com l’amor per la música que l’autor després en cada moment. Hi ha discs que tots hem de tenir. I llibres. I aquest és un d’ells. Yeah! Yeah! Yeah! La historia del pop moderno de Bob Stanley. Si són dels que necessiten pop-rock cada dia per tirar endavant, no s’ho pensin. Aquest és el seu llibre.
