El passat dia 9 d’agost es va celebrar el 40 aniversari de la massacre perpetrada pel Clan Manson a casa de l’actriu Sharon Tate i el director de cine Roman Polanski. Aquest fet simbolitza de forma contundent el final del somni hippie i de l’Era de l’Aquarius.
Charles Manson era un exconvicte aspirant a cantant de folk, seguidor de l’ ideal hippie, el qual liderava una comuna que es movia per la costa oest dels Estats Units a finals de la dècada dels 60. Es dedicaven a ocupar els patis de les cases dels amics, com per exemple el Beach Boy Dennis Wilson, qui va tenir el plaer de tenir-los una temporada al pati de casa seva. El Clan Manson estava format per una trentena de persones, en la seva majoria noies, i es basava en un funcionament molt simple: Manson donava les ordres i la resta obeïa, subsistint a base de petits robatoris. Una secta amb majúscules.
El rebuig constant de les discogràfiques cap a la seva música i els missatges apocalíptics que va creure veure en el White Album de The Beatles, en els temes Revolution, Helter Skelter, Blackbird i Piggy van acabar sent els detonants de la massacre. El 9 d’agost de 1969, Manson va ordenar als seus seguidors entrar a casa de Sharon Tate i assassinar a tots el presents de forma que semblés un ritual, matant a ganivetades i deixant escrit a la porta d’entrada la paraula Pig , amb la sang de Sharon Tate. A la casa, a part de l’actriu, que estava embarassada de 8 mesos, s’hi trobaven: Jay Sebring, Abigail Folger, Voytek Frikowski i Steven Parent, tots ells exponents màxims del que més detestava Manson.
Dos dies més tard la familia Manson va tornar a actuar a casa del matrimoni LaBianca, acabant de la mateixa brutal manera amb tots dos. Finalment, al mes de novembre van ser detinguts pels assassinats i condemnats a pena de mort, commutades per cadenes perpètues al ser abol·lida aquesta.
Amb els anys, Charles Manson ha passat de ser l’enemic públic nº1 a tota una icona de la música rock. Artistes com Guns n’ Roses, The Cramps o Marilyn Manson, han reivindicat la seva figura, convertint-se en una de les instantànees més famoses de finals de la dècada dels 60.
