Crònica Paramount Styles, Sidecar 05/12/09

Scott McCloud i els seus Paramount Styles no ho van tenir gens fàcil, la nit del dissabte 5 de desembre. Per una banda Franz Ferdinand arrossegaven a les masses fins el Pavelló Olímpic de Badalona, per un altre el Depor-Barça era l’opció nº1 pels futboleros musicòlegs, i això cal sumar-li que era la tercera visita del líder de Girls Against Boys en menys d’un any. Per això no es d’estranyar que la majoria de públic que van assistir a la Sala Sidecar, una entrada força pobra, eren seguidors/amiguets del innombrable grup teloner.

Esperant impacientment en silenci amb escapades al banquet del final de la sala i rumiant si el format seria acústic o elèctric, com s’ha anunciat el segon treball de Paramount Styles, confirmant de pas que el públic estava més interessada per fer-se sentir que la música dels seus amics, la única cosa que ens quedava era demanar l’hora i xiular el final del concert dels teloners i amics. Amb tot el Sidecar vist i passejat sobradament, els teloners, a quarts de dotze, per fi deixaven que Scott McCloud i els seus demostressin què és una banda.

Amb aquest panorama sortia Scott McCloud a escena, obrint el concert de forma idéntica a la seva visita al bar Heliogàbal, AllEyesAreOnYourNowMyPet i Paradise Happens. Amb un so bàsic i , amb l’actitud habitual de Scott McCloud, el grup va repassar pràcticament el seu disc de debut sencer, memorables I Keep Losing You i Come to New York, i alguns temes nous del que serà el seu imminent disc, Daylight for Nightlife. Durant 70 minuts Paramount Styles van saber està per sobre del sorollós públic, la majoria sense saber que estaven davant d’un dels personatges més autèntics i talentosos dels darrers temps.

I ho demostra treball rere treball, on sempre hi ha cabuda per grans composicions. Un concert intens dels Paramount Styles d’Scott McCloud, un autèntic supervivent del rock.