La història de R.E.M en 40 cançons

PART LIES, PART HEART, PART TRUTH, PART GARBAGE. R.E.M

Els debats sobre cultura popular avorreixen. Estic fins els ous de defensar unes bandes, uns discs, o unes pel·lis. És tan estúpid com quan es parla de futbol. Tothom pot dir la seva. Evidentment, gent del calibre de Jordi Llovet se’n farà un fart de riure davant dels estèrils debat sobre cultura comercial, la que va des de R.E.M a Sofia Coppola, passant per Terrence Malick a Mark Lanegan. És un joc de nens en mans d’autèntics paràsits (des dels més cools i guais als més talibans, passant pels que es passen la cultura pel forro però allà estan, xupant del bote sense tenir ni idea) que intentem descriure el que només es pot descriure experimentant.

Després de l’adéu de R.E.M, no han faltat les veus que han defensat la seva primera etapa, la que va de Murmur a Green (sisè disc, i primer treball amb Warner), per tant, des de 1983 a 1988. Amb Out of Time passen a ser un grup d’èxit massiu. Els titllen de comercials, quan comercials ho van ser des del primer dia. Tot i no negar la grandesa de la banda, consideren que és quan inicien una certa davallada, més pronunciada a partir d’Up (1998), on s’inicia la darrera etapa, que finalitza, com la seva carrera, amb l’excel·lent Collapse into now (2011). I a mi què m’importa que opinin els altres sobre una banda de pop-rock? No m’interessa, perquè, en general, hi ha excepcions, com amb gairebé tot. Però cansen tant els tòpics tan avorrits com patètics, sobre si és millor això o allò, o ara o abans… Després, que un digui això és millor que això altre, finalment, què aporta? El mateix que la majoria que escrivim sobre art i cultura: en part veritat, en part mentida, en part, la més gran, escombraries.

L’adéu de R.E.M és un cop dur pel pop, sobretot, quan es fa repàs de la seva discografia. Els que defensen de forma fanàtica la seva primera etapa se sentiran reconfortats, perquè aquest Part Lies Part Heart Part Truth Part Garbage 1982 2011, format per 40 cançons, 3 inèdites, conté 24 que pertanyen a la primera etapa. El títol ho diu tot, i és una bona forma de dir que per molt que es parli d’un grup, de música, o de cine, és a dir, de cultura popular, doncs realment, ja està tot dit… El que cal és apreciar la cultura, estimar-la, sentir-la, apassionar-se, i en aquest cas, dir adeú a una de les bandes més grans de la història del pop-rock. No perdem el temps, hi ha una mica de tot, com diu el títol del recopilatori, per tant, dediquem el temps a l’art i a la cultura, i a bandes com R.E.M. Michael Stipe, Mike Mills i Peter Buck han dit adéu guanyant, a dalt de tot. Els trobarem a faltar, però, el llegat ja forma part de la història del pop-rock.

El cançoner agrupat en aquest doble recopilatori és el següent:

Sona a… R.E.M
El Millor… haver gaudit d’ells.
El Pitjor… La resta.