El grup de Courtney Taylor-Taylor, Zia McCabe, Peter Holmström i Brent De Boer, acaba de publicar el disc recopilatori, The Capitol Years 1995-2007, coincidint amb el 15é aniversari de la banda. D’aquesta forma, els d’Oregon recullen en un únic treball tots els singles que van editar mentre varen estar sota el segell discogràfic Capitol Records, uns anys que van des de l’edició del seu segon disc, The Dandy Warhols Come Down, fins al seu penúltim treball, Odditorium Or Warlods Of Mars. Així doncs, no falten en aquest recopilatori temes com Boys Better, Everyday Should Be a Holiday, Bohemian Like You, Getts Off o The Last High, temes que han fet de The Dandy Warhols un dels grups més importants del pop rock americà, amb una sonoritat descaradament britànica.
Van debutar al 1995 amb el disc, Dandy’s Rule Ok. En aquells dies el grup compartia la seva passió per le dècada dels 60 i per la música britànica, amb una altre banda de similars característiques que ells: The Brian Jonestown Massacre. Les dues bandes van convertir-se en els màxims referents del revival sixtees als Estats Units. Però poc va durar aquesta amistat, ja que els objectius dels líders eren força oposats: per Anton Newcome, cap dels Massacre, el principal era la llibertat creativa absoluta; per Courtney Taylor, líder dels Warhols, el més important era l’èxit. Per segellar la ruptura entre les dues bandes, cadascuna d’elles va dedicar un tema a l’altra i així la rivalitat es feia oficial.
Dandy’s Rulle Ok, presentava a una banda que bevia del shoegazer britànic i de la psicodèlia del San Francisco dels 60. El disc acabava per fer-se un pèl indigerible, però en ell hi trobarem grans moments com, The Dandy Warhols’T.V. Theme Song o Ride. El seu següent treball va significar un gran pas respecte el seu debut. A The Dandy Warhols Come Down el grup mostra les principals influències que acabarien marcant el seu so fins ara: David Bowie, Beach Boys, The Velvet Underground i The Rolling Stones. Potents singles com, Boys Better, Everyday Should Be a Holiday, Not If You Were The Last Junkie On Earth (dedicada a Anton Newcome), van situar al grup a la primera línia del panorama musical d’aquells dies . Amb el nou mil·lenni, arribava Thirteen Tales of The Urban Bohemia (2000), el seu tercer treball, i el disc que els acabaria convertint en una de les bandes més famoses del moment, per la gràcia d’una companyia de telefonia mòbil que va escollir el tema Bohemian Like You per un spot televisiu. Malgrat la mala fama que et pugui donar aconseguir l’èxit d’aquesta manera, aquest tercer treball està entre el que millor ha gravat mai el grup. Un disc d’aires country, i aromes de western, que mostra la cara més inspirada del grup fin el moment amb temes com Get Off, Godless, Mohammed o Bohemian Like You.
Com a intent d’allunyar-se del so que va marcar el seu èxit, el grup aposta per sonoritats més electròniques, en el seu quart treball, Welcome To The Monkey House, l’intent acaba per convertir-se en el pitjor treball del grup fins aleshores; però gràcies al potencial dels singles We Used To Be Friends i The Last High, el grup va seguir mantenint el seu estatus comercial. Des d’ aleshores, el que han publicat són dos treballs recopilatoris de cares B, The Black Album (2004) i Come On Feel The Dandy Warhols (2005), on hi podem trobar les versions que fan del Ohio de Neil Young, Hells Bells d’ AC/DC, Relax de Frankie Goes To Hollywood, The Jean Genie de David Bowie, i Stars de The Brian Jonestown Massacre; i també han tingut temps per dos discs en estudi, Odditorium Or Warlods Of Mars (2005), on intenten recuperar els dies de Bohemia, i …Earth To The Dandy Warhols (2008), disc pràcticament auto-editat que conté algun que altre bon tema ( And Then I Dreamt Of Yes o Now You Love Me), però no recupera els grans dies de glòria de la banda.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ky-LBarfe4g&feature=fvst]