En aquest món tot es discuteix excepte una cosa: la democrà cia. Però, com podem parlar de democrà cia si aquells que realment governen el món no són escollits pel poble?, afirma José Saramago, en el text que presideix, democrà ticament o no, la presentació al web de la Sala Beckett de l’obra Contra la democrà cia d’Esteve Soler, sota la direcció de Carles Fernández Giua, que es podrà veure del 29 de juny al 26 de juliol, en el marc del Grec Festival. Després de Contra el progrés i Contra l’amor, el dramaturg de Manresa ens planteja una obra crÃtica i provocadora, adjectius que sempre haurien d’anar de la mà de tota expressió artÃstica. Interpretada per Dani Arrebola, Pep Jové , Josep Julien i Laia MartÃ, l’obra posa sobre la taula una sèrie de veritats que incomoden la vida còmoda i indiferent que ens vol vendre l’anomenada societat del benestar.
La diferència entre una democrà cia i una dictadura consisteix en que a la democrà cia pots votar abans d’obeir les ordres, deia Charles Bukowski sobre el sistema polÃtic que governa les nostres vides, i que Soler qüestiona través de les set obretes de Grand Guingnol (Gènere teatral d’ origen francès creat a finals dels segle XIX que, mitjançant muntatges de curta durada, reflectia la monstruositat dels seus temps a través de l’horror i la farsa surrealista) que formen l’obra, amb la que permet reflexionar sobre la và lua de la democrà cia actual. Aquesta, se sap, està en mans d’un mercat financer que prioritza clarament els interessos econòmics d’una minoria que mira el món com un gran centre comercial. Els fets són prou evidents: la democrà cia està en mans d’individus que vetllen per un creixement econòmic especulatiu que beneficia només a uns quants. No cal oblidar que acabar amb la fam al món es calcula, segons organitzacions humanità ries, tindria un cost de 50 mil milions d’euros, menys diners dels que s’han estat injectant als bancs No ètics durant els darrers anys. I qui ha votat perquè aixà sigui?
Curiosament, Esteve Soler va finalitzar el text de l’obra al paÃs bressol de la democrà cia, Grècia, que viu uns temps on precisament es posa en qüestió de què va realment un sistema que teòricament diposita el poder en mans del poble. El dramaturg manresà , a través de, com llegim al web de la Sala Beckett, 7 petites obres (les que formen Contra la democrà cia) que barregen horror i comèdia, 7 moments tan estranys com pròxims, 7 visions surrealistes i contundents sobre un engany col·lectiu cada dia més escandalós… Encara hi ha algú que cregui que els ciutadans governem la nostra societat? La democrà cia constitueix necessà riament un despotisme, per quant estableix un poder executiu contrari a la voluntat general. Sent possible que tot decideixin contra un que tingui una opinió que pugui diferir, la voluntat de tots no és realment la de tot, per tant, és contradictori i oposat a la llibertat, escrivia Immanuel Kant. Fins i tot, a les democrà cies més pures, com la dels EUA i la de Suïssa, una minoria privilegiada ostenta el poder contra la majoria esclavitzada, citava Mijail Bakunin. Anys més tard, les dues reflexions són més vigents que mai, i les trobem indirectament incloses a l’0bra de Soler.
Mica en mica, la ciutadania es va despertant, o aixà ho vull creure. I una obra com Contra la democrà cia, per si sola, no fa res. Ni el novell moviment 15-M, ni les assemblees, ni les cooperatives, ni tots els organismes i moviments que aposten per una societat sostenible des de fa anys, ni tota la feina que s’ha fet i s’està fent des de fa temps; però sumant, amb paciència, tots junts, tots els que pensem que ha d’haver una re-evolució social, econòmica i polÃtica, perquè és evident que cal canviar la mentalitat i l’actitud respecte la vida, i deixar enrere aquesta etapa de capitalisme de casino i recuperar uns valors que respectin al planeta i a la humanitat.
Contra la democrà cia, d’Esteve Soler, amb direcció de Carles Fernández Giua, es podrà veure a la Sala Becket del 29 de juny al 24 de juliol, i és una una coproducció del Grec 2011 Festival de Barcelona i Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia.
