Per un ignorant en la matèria com un servidor, la idea d’adaptar en còmic part de la vida de Bertrand Russell i utilitzar aquesta via per explicar la història d’aquest i d’altres pensadors com Kurt Gödel, John Von Neumann, David Hilbert, Alfred North Withehead, Gottlob Frege i Ludwig Wittgenstein, entre d’altres, esdevé una gran oportunitat per apropar-se a la lògica, a les matemàtiques, evidentment, i també, a la filosofia. Logicomix explica l’odissea en la que es van embarcar els noms ja citats i d’altres, amb referències inevitables a Aristòtil, Plató, Èsquil, Euclides i Leibniz, per exemple, per trobar la veritat, el sentit de la vida, el perquè de tot plegat, una explicació lògica i raonada de l’existència de l’home. Els encarregats de plasmar aquesta història en forma de novel·la gràfica són Apostolos Doxiadis, matemàtic i autopr de El tío Petros y la conjetura de Goldbach, Christos Papadimitrou, catedràtic en informàtica i especialista en algoritmes, Aleco Papadatos, dibuixant i il·lustrador, i Annie Di Donna, qui s’ha encarregat del color d’aquesta obra publicada en castellà per Ediciones Sins Entido.
El fil narratiu del còmic es construeix a través de les reunions dels quatre autors de l’obra i les discussions sobre la mateixa i la ponència que Bertrand Russell va fer a una universitat nord-americana que duia per títol El paper de la lògica en els assumptes humans quan als EUA es debatia la participació o no a la Segona Guerra Mundial. El còmic s’inicia amb Doxiadis presentant el còmic, i trobant-se amb Papadimitrou, Papadatos i Di Donna, els quals introdueixen al lector, per si de cas hi ha algú del tot perdut, com era el meu cas, i d’altra banda, es dóna pas a la conferència que va donar Bertrand Russell, amb la que, a part d’intentar satisfer a un grup de pacifistes que demanen a l’autor de Els principis de les matemàtiques a mullar-se en relació a si els EUA han d’entrar en guerra, explica la seva vida, obra, dilemes, misèries, alegries, reflexions i estudis que van donar forma a una vida dedicada al coneixement, a la bondat, a la compassió i a la lògica, sense estar segur de si em deixo algun camp i de si aquest seria l’ordre. El que sí és innegable és que l’autor de Los caminos de la libertad és un dels noms clau del pensament del segle XX, qui a través de les seves idees i pensaments posava en dubte les decisions polítiques i econòmiques, ja enfocades des de la dècada dels trenta en convertir a la població en una multitud indiferent, autocomplaent, narcisista i consumista. Logicomix és una oportunitat tan didàctica com entretinguda per fer-ho: aquí no hi ha lloc ni per pedanteries ni per frivolitat; es tracta d’introduir-se en el món del coneixement.
Durant la conferència de Russell, a més dels talls per on els quatre autors intervenen, es dirigeixen al lector i discuteixen sobre les aventures i fets explicats i a explicar, durant els records a través dels quals l’autor de Elogio a la ociosidad evoca la seva vida, coneixem que ell va créixer a Pembroke Lodge amb els seus avis (es va quedar orfe ben petit per causes que també s’expliquen i que descobreix el mateix Russell per sí sol abans d’arribar a l’adolescència), l’interès per esbrinar el perquè de les coses i la raó que hi ha per explicar tot i que de pas enterren l’educació religiosa que li havia inculcat l’àvia ‘Lady John’, les inquietuds que desperten en ell a través de la biblioteca del seu avi, el descobriment de l’amor, els estudis de matemàtiques i la lluita que aquesta manté amb la filosofia, l’obsessió per trobar un mètode llenguatge matemàtic lògic i precís, la llum que hi troba amb Las leyes del pensamiento de George Boole, la baralla (sí, els matemàtics i lògics també utilitzen els punys) entre Henri Poincaré (defensor de la importància de la intuïció humana) i David Hilbert (apòstol de la rigorositat de la demostració lògica), la ‘Paradoxa Russell’ amb la que discuteix la teoria dels conjunts de Cantor i la lògica, el treball conjunt amb Whitehead per construir Els principis de les matemàtiques, l’aparició d’un Wittgenstein qui entén que El sentit del món no resideix en el món i impulsor del paper del llenguatge a la lògica, el perill que comporta enfrontar-se al concepte d’infinit, el Teorema d’incompletesa de Gödel (‘Sempre hi haurà preguntes sense resposta‘), la importància del Cercle de Viena,… Potser és un exercici del tot il·lògic intentar citar alguns dels temes a través dels quals es desenvolupa la trama, perquè, realment, el que importa és l’habilitat narrativa que conté Logicomix, on sense adonar-te, un acaba per compartir la passió pel coneixement d’aquests homes, per entendre el perill que comporta la recerca de la veritat (només cal veure els casos de Cantor i Wittgenstein), i l’abisme en el que un es troba quan s’enfronta amb segons quins dilemes existencials i problemes matemàtics, i sobretot, la freqüent incompatibilitat de dur la lògica a la praxis, i sobretot, a la vida real. Potser, un dels grans moments de l’obra és el descobriment per part de Russell de la redempció, la compassió i l’amor. No hi ha res com una experiència pròxima a la mort per humanitzar-se, deia Schopenhauer, i observa el gran protagonista del còmic quan recorda la participació de Wittgenstein a la guerra mogut per aquesta idea. La bondat i la compassió les descobreix quan observa el patiment en viu i en directe, i aprendre’n el significat i el valor que contenen permeten a tot un home racional i lògic com Bertrand Russell adonar-se que centrar-se exclusivament en un mateix i les seves preocupacions només provoca solitud, buidor i frustració moral. Sense la voluntat d’aproximar-se a la realitat, de ser constructiu i compartir unes idees i inquietuds, de forma amable, lògica i empàtica, la vida, finalment, perd valor.
Bertrand Russell va dedicar la vida a l’anhel de l’amor, a la recerca del coneixement i a una insuportable pietat pel patiment de la humanitat, com ell mateix escriu al pròleg de l’Autobiografía (recentment reeditada per Edhasa), sense oblidar l’angoixa i la desesperació pròpies de la vida. Logicomix ens apropa a la figura d’aquest activista social i polític (no oblidem, per exemple, un llibre com El poder, i la seva actitud anti-bel·licista o la crítica a normes i regles establertes pel capitalisme), i a la d’altres pensadors, filòsofs i matemàtics, resultant ser una pròxima i amena introducció a tots ells i als seus estudis. No hi falta un generós quadern de notes per no iniciats que serveix per resoldre dubtes sobre noms i teories, que serveix, per descobrir ( ens expliquen, per exemple, qui és Kurt Gödel i de què va el Teorema d’inclompetesa, o la Teoria dels conjunts, o els fonaments de les matemàtiques) que la paraula algoritme (sense els quals no existiria ni els ordinadors ni Internet, per exemple) prové d’una transliteració occidental del nom de l’astrònom i matemàtic del S.XIX, Al Juarismi de Bagdad, autor del primer compendi d’algoritmes, Hisab al-yabr wa’l muqabala. De dibuix auster i alienat a la història, construïda aquesta de forma recurrent i didàctica, Logicomix és una gran obra destinada als lectors més curiosos i que, independentment de Russell i matemàtiques, per qui entengui l’oportunitat d’estar viu com l’oportunitat per aprendre, criticar, equivocar-se, rectificar, compartir, estimar, evolucionar, obrir la ment… Perquè, segurament, sentir passió per viure, de moment, és la única forma de ser i existir.
Com apunt final, i en relació al tema de les retallades social, recordarem unes paraules de Bertrand Russell sobre l’educació:
“Una comunidad de hombres y mujeres en posesión de vitalidad, coraje, sensibilidad e inteligencia en los más altos niveles que la educación sea capaz de producir, sería muy diferente de todo lo que hasta aquí ha existido. Muy poca gente sería infeliz. La buena salud sería casi universal, y hasta la vejez podría ser pospuesta. La pobreza, desde la revolución industrial, sólo se debe a la estupidez colectiva. La sensibilidad haría que la gente desee abolirla, la inteligencia les mostraría el modo, y el coraje los guiaría a adoptarlo. Una generación de mujeres desprovistas de miedo transformaría el mundo, trayendo a él una generación de niños sin temores, no retorcidos en formas antinaturales, sino rectos y cándidos, generosos, afectuosos y libres. Su ardor barrería la crueldad y el dolor que soportamos porque somos perezosos, duros de corazón y estúpidos. Es la educación la que produce estas malas cualidades, y es la educación la que nos dará las opuestas. La Educación es la llave hacia el nuevo mundo.”