Des de fa 5 anys es commemora cada 27 de gener l’alliberació dels presoners dels camp de concentració d’Auschwitz com el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’ú de novembre de 2005 la ONU va designar aquest dia com l’ indicat per recordar aquest perquè és justament el dia en que les tropes russes van accedir al terror d’Auschwitz, ara fa 65 anys. No entrarem si la ONU està per unes coses i per d’altres no, o si les tropes russes van alliberar als jueus però que d’altra banda van fer i desfer com van voler durant la 2a GM (arrassar Polònia o l’acord dels stalinistes amb els nazis, conegut com el Tractat Ribbentrop-Molotov). Ens quedem amb els 65 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz.
Cada 27 d gener ha de servir, no només perquè la ONU es posi una medalla per l’acte que es celebra al Saló de l’Assamblea General de la ONU, sinó per recordar el passat, mirar el present, i pensar en el futur. Com tots sabem, la màquina assassina nazi va assassinar milions de persones, entre jueus, gitanos, homosexuals, i tot allò que ells consideraven anti-nazi, no útil ni apte per viure. És tan vomitiu i despreciable, que sembla mentida que encara existeixi qui legitimi i defensi aquesta raó de ser.
Tot i que encara hi ha persones (?¿?¿?¿) que tenen opinions prou preocupants com la del cura catòlic polac Tadeusz Pieronek, qui va afirmar que l’holocaust jueu és pura propaganda i una invenció dels jueus (el que donaríem molts per dir-li quatre coses i preguntar-li si també són invencions la santa inquisició o el luxe i privilegis de l’església catòlica), afortunadament el seny en aquest tema ha vençut la ignorància i els fanatismes, sent una majoria indiscutible els que fan callar a nazis, simpatitzants i còmplices directes i/o indirectes.
Recomanem l’exposició Auschwitz Update de Víctor Castelo, fotògraf que mostra una mirada pròpia de les actuals restes del que va ser el camp d’extermini més salvatge dels criminals nazis. La mostra es celebra a la Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix, i romandrà oberta fins el 27 de febrer.
Per últim, ens atrevim a recomanar algunes de les millors pel·lícules sobre la 2a Guerra Mundial: Katyn (Andrzej Wajda, 2007), Inglourious Basterds (Quentin Tarantino, 2009), The Big Red One (Samuel Fuller, 1981), Cross of Iron (Sam Peckinpah, 1977), One and Eight (Zhang Junzhao, 1983), A Walk in the Sun (Lewis Mileston, 1945), The Young Lions (Edwar Dmytryk, 1958), To Be or Not to Be (Ernst Lubitsch, 1942), Roma, Città Aperta (Roberto Rossellini, 1945), Hitler’s Madman (Douglas Sirk, 1943), The Great Dictator (Charles Chaplin, 1940), The Dirty Dozen (Robert Aldrich, 1967), Tora! Tora! Tora! (Richard Fleischer, 1970) , Objective, Burma! (Raoul Walsch, 1945), The Thin Red Line (Terrence Malick, 1995), Idi i Smotri (Come and See, Elem Klimov, 1985), The Search ( Fred Zinneman, 1946), The Desert Rats (Robert Wise, 1953), Pokolenie (Andrzej Wajda, 1954), Ningen No Joken (The Human Condition, Masaki Kobayashi, 1959), Hell to Eternity (Phil Karlson, 1960), Atentát (Jiri Sequens, 1964), The Heroes of Telemark (Anthony Mann, 1965), La Ligne de Demarcation (Claude Chabrol, 1966), Is Paris Burning? (René Clement, 1966), I Girasoli (Vittorio de Sica, 1970), Lacombe Lucien (Louis Malle, 1974), The Eagle Has Landed (John Sturges, 1975), Europa Europa (Agnieszka Holland, 1985) i Moloch (Aleksander Sokurov, 1998).
Com hem dit en anteriors ocasions, n’hi ha per tots els paladars, sempre i quan t’agradi veure com reben els nazis, detall que donem per fet.
One Comment
Comments are closed.