90 films de la dècada dels 90

0

Catwoman

La dècada dels 90 va veure néixer a un gran nombre de directors que s’encarregarien de pendre el relleu de grans noms sorgits a la dècada dels 60 o 70, tots ells apostant per un cine amb caràcter autorial i passional. Tim Burton, David Fincher, Paul Thomas Anderson, Wong Kar-Wai, Zhang Yimou, Michael Haneke, Wes Anderson, Quentin Tarantino, els germans Coen, Abel Ferrara, Olivier Assayas, etc… van firmar les seves primeres obres mestres, títols que ara mateixa formen part de la història del cine. Altres noms, ja consagrats en dècades anteriors, no varen cedir terreny, oferint films esplèndids; és el cas de noms com Woody Allen, Martin Scorsese, Terry Gilliam, Eric Rohmer, Clint Eastwood, Terrence Mallick o Jim Jarmusch; tots ells es reivindicaven amb algunes de les seves millors obres, conservant el seu status d’ autors clàssics i bàsics.

Així doncs, els 90 ens van deixar imatges per sempre: un personatge amb tisores en lloc de mans, una pluja de granotes, alguns dels assassins més despiatats mai vistos fins el moment, a un grup d’atracadors de bancs vestits com si haguessin sortit de Banda Aparte de Jean Luc Godard, a John Travolta i Uma Thurman ballant al ritme de Chuck Berry, l’estafa del corrent dogma liderat per Lars Von Trier, a un dels policies més corruptes i decadents vist mai en una pantalla de cine, a Scorsese entregant un dels millors films d’època mai realitzats i una perfecta radiografia del món dels gàngsters, al salvatge  Max Cady, a Benicio del Toro i Johnny Depp en un descapotable camí de Las Vegas, a Woody Allen firmant dues de les seves obres més contundents sobre l’home actual i la relació de parella, l’explosió del cinema xinès emulant a la Nouvelle Vague francesa per demostrant que no tot són arts marcials, a David Cronenberg provocant als espectadors de mig món amb la seva adaptació d’ una obra de J.G. Ballard, a noves formes d’entendre el terror ideades per les ments de David Lynch o Michael Haneke, a un hereu d’ Akira Kurosawa com és Shohei Imamura, a la recuperació del cine rus gràcies a figures com Aleksandr Sokurov i Nikita Mikhalkov, les imatges de Michelle Pfeiffer o Maggie Cheung vestides de làtex negra, a Jeff Bridges creant un dels presonatges més divertits i carismàtics mai ideats per els germans Cohen, o a Edward Norton i Helena Bonham-Carter agafats de la mà mentres observen com s’ensorren les bases del sistema…

Evidentment falten títols del nivell de The Addiction d’Abel Ferrara, Misterioso Asesinato en Manhattan de Woody Allen, Hard Boiled de John WooVelvet Goldmine de Todd HaynesJu Dou de Zhang Yimou, Morir Todavia o Hamlet de Kenneth Branagh, Wonderland de Michael WinterbottomL. A. Confidential de Curtis HansonEn el Nombre del Padre de Jim SheridanEl Rey Pescador de Terry Gilliam (per culpa d’un irritant Robin Williams) o Amor a Quemarropa de Tony Scott, però creiem que els que venen a continuació són els que il·lustren millor els 10 anys que van des del 1990 fins el 1999, o almenys són els que millor record ens han deixat.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply