Un cartell de festival de música somiat per tots aquells que entenen la música rock com una expressió artística enèrgica i intensa que t’omple i et sacudeix de dalt a baix, es farà realitat del 3 al 5 de setembre, en un All Tomorrow’s Parties de tres dies, que tindrà lloc a Monticello (Nova York). Iggy Pop & The Stooges (interpretant el Raw Power), Mudhoney (interpretant Superfuzz Bigmuzz i els primers singles de la banda), Sonic Youth, The Brian Jonestown Massacre, The Black Angels, Raekwon, Fucked Up, Wooden Shjips, Fuck …

Quan la cultura jove és monopolitzada pel negoci, què ha de fer la joventut?
Jo crec que haurien de d’enderrocar el procès industrial que destrossa la cultura juvenil a través de la comercialitat paranoica que la controla, i el primer pas és acabar amb les companyies musicals.
Thurston Moore a The Year Punk Broke
Opinions com la de Thurston Moore demostren que encara queden persones que dubten de tot; paraules així posen de manifest la mentalitat d’artistes incorruptibles que creuen en un art lliure d’un sistema que té com a prioritat altres assumptes. Festivals …

Jean Luc Godard segueix sent Jean Luc Godard. Aquesta obvietat és un dogma intocable des de l’òpera prima amb la que es va estrenar, A Bout de Souffle, on algunes de les constants del seu cinema van irrompre de forma tan inesperada com necessària. Tot i que a França hi havien cineastes com Louis Malle, Jean Pierre Melville i Henri-Georges Clouzot, juntament amb Truffaut, el director d’Alphaville va donar aire fresc i un gir al llenguatge cinematogràfic a finals dels 50′s i principis dels 60′s. El cinema continuava oferint moments memorables, però el circ mediàtic de les majors i els conservadurisme dels guionistes i productors, pendents de que el seu projecte fos una mena de “grossa de nadal”, provocava l’oblit del concepte vital del cinema: que és art…

Quan André Turpin (Zigrail, 1995), Denis Villeneuve (Un 32 aout sur terre, 1998) i Manon Briand (La turbulence des fluides, 2002) van filmar Cosmos a l’any 1996, de la mà del productor Robert Frappier, el nom de nouvelle vague du Québec va aparèixer per primer cop. Aquesta etiqueta neix únicament per la irrupció d’una fornada de cineastes que podien revitalitzar el cinema del seu país. Canadà és un país que ha donat cineastes tan dispars com James Cameron, David Cronenberg, Atom Egoyan, Jason Reitman i Sarah Polley, però tots …

Els 80, els anys en que el cinema va explotar tota la seva comercialitat indiscriminadament, fou la dècada dels herois musculosos de mentalitat feixista, encarnats per actors com Sylvester Stallone o Arnold Schwarzenegger al capdavant, qui lideraven una nova corrent d’actors que forjaven els sue mètodes interpretatius al gimnàs. Són anys de les interminables secueles o franquícies com Loca Academia de Policia, Pesadilla en Elm Street, Arma Letal o Rambo. La indústria estava més per les muntanyes de diners que es movien; de pas, neixien els videoclubs, i amb ells …

La dècada dels 90 va veure néixer a un gran nombre de directors que s’encarregarien de pendre el relleu de grans noms sorgits a la dècada dels 60 o 70, tots ells apostant per un cine amb caràcter autorial i passional. Tim Burton, David Fincher, Paul Thomas Anderson, Wong Kar-Wai, Zhang Yimou, Michael Haneke, Wes Anderson, Quentin Tarantino, els germans Coen, Abel Ferrara, Olivier Assayas, etc… van firmar les seves primeres obres mestres, títols que ara mateixa formen part de la història del cine. Altres noms, ja consagrats en dècades anteriors, …

Cine Ambigú ens ha permès veure el cinema de Claire Denis, fins el moment inèdit al nostre país. A través d’una retrospectiva de 3 pel·lícules, Trouble Every Day, Vendredi Soir i 35 rhums, tres treballs de la passada dècada de la directora nascuda a Paris al 1948. Claire Denis, qui va viure fins l’adolescència per l’Àfrica perquè el seu pare era administrador colonial, és una autora que es va estrenar a l’any 1988 amb Chocolat. Una infància nòmada, els primers referents literaris, com Jack London, Stevenson i Jim Thompson, els …

Los Condenados, d’Isaki Lacuesta, Premi de la Crítica Internacional del Festival de San Sebastià, situa el director nascut a Girona en la dimensió dels autors que entenen el cinema com una expressió artística amb un punt de vista sobre el nostre món. El tercer treball de Lacuesta és un relat sobre el compromís polític i la legitimitat de la lluita armada. Diem relat perquè Lacuesta escriu sobre la pantalla, cada fotograma esdevé una frase d’aquesta obra que en principi fóu pensada com un documental però que finalment ha resultat un …

La primera dècada del S.XXI en el món del cinema ha significat la continuació de la ja magnífica filmografia de directors gairebé infalibles, alguns d’ells autèntics imprescindibles de la cinematografia, com Burton, Eastwood, Lumet, Jarmusch, Lynch, Herzog, Sokurov, Haneke, Wong Kar-Wai, Cronenberg, Zhang Yimou, Germans Cohen, Woody Allen i el ja desaparescut Ingmar Bergman, qui es va despedir amb la magnífica però no inclosa Saraband; directors fins aleshores més irregulars com Michael Mann, Olivier Assayas, Goran Paskajlevic, Johnnie To, Gus Van Sant, Brian De Palma, Terry Gilliam i Takeshi Miike han …

Una de les màximes referències d’aquest nou film de Jim Jarmusch, és la del propi Jarmusch, més concretament els seus tres últims films: Dead Man, Ghost Dog i Flores Rotas. Si agafem el millor d’elles pren forma aquesta història mínima sobre un meticulós assassí (Isaac de Bankolé) que viatja fins a Espanya per realitzar un treball. Un cop a Madrid entra en contacte amb diversos personatges, que li aniran donant més pistes que el porten fins a Sevilla i Almeria, on acabarà la seva missió.
Si amb Ghost Dog i Flores …

Fins el 27 d’agost el Pati de les Dones del CCCB et proposa un cicle de cinema a la fresca que posa de manifest la relació entre cinema i música: “pot retenir la intimitat lírica de les cançons pop, la immediatesa improvisada del jazz, la meticulositat estilitzada de la gravació en estudi, l’austeritat acústica i l’energia elèctrica del rock.”

Les jornades es preinauguren el Dilluns 3 d’agost a les 20h amb una activitat inèdita, organitzada específicament per al cicle: una sessió taller en què el cineasta Nicolas Klotz (director de La …

Si hi ha un director que a dia d´avui encara representi l’esperit indie, que tant de moda es va posar en la passada dècada dels 90 i del que pràcticament ja no en queda res, aquest és Jim Jarmusch. El creador de Dead Man o Down by Law és possiblement el director que es pren amb més calma el seu ofici;  el seu ritme de treball és similar al ritme narratiu de les seves pel·lícules. Després de quatre anys de silenci, durant el proper més de maig s´estrenarà als EUA …