Una de les grandeses del cinema és retratar les veritats del dia a dia del nostre món. La possibilitat de que algú ens expliqui una història amb imatges és una opció idònea per aprendre, recordar i entretenir-se alhora. Les vides dels protagonistes que van passant per les pel·lícules ajuden a viure situacions noves o ja viscudes i a fer reflexions que no faríem. Per aquest motiu, és important saber quina pel·lícula mirem, qui és el director i saber quin és el seu punt de vista. L’entreteniment comporta una visió interessant, …

Diumenge 7 a les tantes de la matinada de l’hora peninsular es celebra la 82a edició dels Premis de l’ Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, els temibles Oscar. El show, excessiu per alguns, glamourós per altres, serà presentant aquest any pels actors Steve Martin i Alec Baldwin. Els premis de Hollywood, d’una repercussió mediàtica i comercial intocables, demostren un cop més que la seva selecció de pel·lícules és del tot criticable. El cinema és un producte o art? Queda clar que l’Acadèmia tracta el cinema des d’una …

La dècada dels 90 va veure néixer a un gran nombre de directors que s’encarregarien de pendre el relleu de grans noms sorgits a la dècada dels 60 o 70, tots ells apostant per un cine amb caràcter autorial i passional. Tim Burton, David Fincher, Paul Thomas Anderson, Wong Kar-Wai, Zhang Yimou, Michael Haneke, Wes Anderson, Quentin Tarantino, els germans Coen, Abel Ferrara, Olivier Assayas, etc… van firmar les seves primeres obres mestres, títols que ara mateixa formen part de la història del cine. Altres noms, ja consagrats en dècades anteriors, …

L’any 2009 ha significat l’arribada del pressumible salvador del cinema per tots els públics, el 3D, tècnica que permetrà mantenir els sous estratosfèrics del ‘mundillo’; afortunadament, autors com Michael Haneke, Michael Mann, Jim Jarmusch, Wong Kar-Wai, i clàssics com Clint Eastwood i Woody Allen, han demostrat el cine entès com un entreteniment actiu i no passiu, és a dir, com un exercici de reflexió a través d’una història, és i serà el concepte autèntic de l’art; i pels autors, l’art és la prioritat.
Una nova generació de cineastes, representada per Isaki Lacuesta, Spike Jonze, Duncan Jones, Tomas Alfredson, Nobuhiro Suwa (Yuki …

La primera dècada del S.XXI en el món del cinema ha significat la continuació de la ja magnífica filmografia de directors gairebé infalibles, alguns d’ells autèntics imprescindibles de la cinematografia, com Burton, Eastwood, Lumet, Jarmusch, Lynch, Herzog, Sokurov, Haneke, Wong Kar-Wai, Cronenberg, Zhang Yimou, Germans Cohen, Woody Allen i el ja desaparescut Ingmar Bergman, qui es va despedir amb la magnífica però no inclosa Saraband; directors fins aleshores més irregulars com Michael Mann, Olivier Assayas, Goran Paskajlevic, Johnnie To, Gus Van Sant, Brian De Palma, Terry Gilliam i Takeshi Miike han …

Michael Mann, basant-se en el llibre de Bryan Burrough Public Enemies: America’s Greatest Crime Wave and the Birth of the FBI, 1933-34, aconsegueix amb Enemigos Públicos no només la seva millor pel·lícula, sinó una lliçó de virtuts cinematogràfiques. La personalitat i l’estilisme alhora de narrar, prioritzant en el com es narra l’acció, és motiu més que suficient més per valorar la seva feina com una de les més valuoses dintre del panorama cinematpgràfic nordamericà dels darrers quinze anys.

Johnny Depp, Christian Bale i Billy Crudup, interpreten a John Dillinger, Melvin Purvis i J. E Hoover; són els tres grans protagonistes de la pel·lícula

El 3 de juliol arribarà a les nostres pantalles Public Enemies, la nova pel.lícula del director Michael Mann, film que narra la vida d’un dels gàngsters més famosos de tots els temps: John Dillinger. Serà una bona forma de conèixer els anys més severs d’un F.B.I dirigit per J. Edgar Hoove en els anys de la Gran Depressió, anys de crisi provocada pel crack del 29.
Considerant que Johnny Depp és la cara del atracador de bancs amb més glamour i estil de la història, i que Christian Bale dóna vida …