Eric Rohmer (1920-2010)

1

eric_rohmerJean-Marie Maurice Scherer, més conegut com Eric Rohmer,va morir el passat 11 de gener a l’edat de 89 anys. El director francès, nascut a Tulle el 4 d’abril de 1920, qui va prendre el nom Erich del seu estimat Erich Von Stroheim i Rohmer del creador de la sèrie Fu-Manchú, Sax Rohmer, és un dels creadors de la imprescindible Nouvelle Vague juntament amb Godard, Truffaut, Rivette i Chabrol. Professor de literatura, escriptor, bohemi, però sobretot director de cinema, Rohmer ha marxat per trobar-se vés a saber on amb Chaplin, Murnau, Renoir, Ophuls, Lubitsch, De Sica, Ozu, Kurosawa, Rossellini, Ford, Fellini, Truffaut, Hitchcock, Peckinpah, Bergman i Néstor Almendros, entre d’altres, i com van fer aquests, el llegat artístic que deixa, és únic.

L’Eric Rohmer dels vint i tants llargs era un crític de cinema, a part de professor de literatura i aspirant a artista. Amb Godard va fundar Gazette de Cinema, però posteriorment l’esperit més intel·lectual i contemplatiu de Rohmer va xocar amb l’ànima gamberra i experimental de Godard. Algú s’imagina a Rohmer col·locant pancartes com feia Godard, amb missatges com Tenemos motivos para Encerrar a los Empresarios‘?; o a Godard creant un guió plagat de diàlegs com els de La Coleccionista? I ni Truffaut ni Chabrol, potser els que guarden més similituds entre sí, de la mateixa manera que Rivette amb Rohmer; però aquesta és una de les grandeses de la Nouvelle Vague: tots guarden similituds, tots estimen el cinema i reinvindiquen el cinema d’autor, però tots experimenten per la seva banda, creant així un moviment que serà sempre d’avantguarda cinematogràfica.

la_rodilla_de_clara_rohmerla_buena_boda_rohmer

Rohmer i Godard, juntament amb els anteriorment citats, alguns crítics de Cahiers de Cinema, on Rohmer ja hi havia treballat des de 1956 fins a 1963 colze a colze amb un dels seus grans mestres, el crític dels crítics, André Bazin, creen un moviment, amb l’ajuda d’aquest, que reclama un canvi a la indústria. La Nouvelle Vague és un moviment que denunciava la conversió del cinema en un producte banal i reivindicava directors com Hitchcock, Von Stroheim, Ford, Hawks, Fuller, Rossellini i els cineastes amb esperit d’autor, amb un punt de vista i unes intencions artístiques i reflexives en la seva obra, basant-se en la realitat i l’espontaneïtat. La Nouvelle Vague va aprèixer oficialment l’any 1959; més de 50 anys de vida, i amb un esperit, enfoc i vigència gairebé inimitables. L’autenticitat dels autors era i és intatxable. Quin cineasta seria capaç d’aturar un Festival tan mediàtic com el de Cannes com van fer Godard i Truffaut per recolzar el Maig del 68? Després de 50 anys, quin cine es pot considerar avui en dia avantguarda? Molt pocs s’han atrevit a experimentar com ho feien ells.

Rohmer era l’intel·lectual i el romàntic de la Nouvelle Vague, segurament pels seus referents i pels seus origens com a novel·lista. Elisabeth, novel·la que va escriure a l’any 1946 sota el pseudònim de Gilbert Cordier (reeditada posterioment com La casa de Elisabeth), va servir perquè el fins aleshores professor de literatura i crític de cinema passés a ser director de cinema. La seva primera pel·lícula és El Signo del León, on ja mostra les seves intencions en una història en la que un músic pobre i endeutat de barri de Saint-Germain-de-Prés espera ser hereu d’una fortuna familiar que mai arriba.

collage-rohmer

Als anys 60 i 70, Rohmer va enfrontar-se als seus Cuentos Morales: La boulangère de Monceau (curt), La carrière de Suzanne (migmetratge), Ma nuit chez Maud, La collectionneuse, La genou de Claire i L’amour l’après-midi, on Rohmer es presenta com un cineasta delicat, subtil, 100% suggerent, on la simplicitat de la narració, i l’exigència intel·lectual per captar la reflexió i la moralitat de la trama i dels personatges són característiques essencials de la seva mirada.

Durant la dècada dels 80, el director francès va dedicar-se a Comedias y Proverbios, nom que reben el conjunt de pel·lícules format per La femme de l’aviateur, Le beau mariage, Pauline à la plage, Les Nuits de la pleine lune, Le rayon vert, L’ami de mon amie. Segons els propi Rohmer, “els personatges de les Comedias y Proverbios volen viure quelcom, que aquest quelcom arribi, i amb gran força. Al contrari que en altres mons-com en el de la majoria de mites-, en els que l’home es feliç i tem a possbiles perills, a l’univers de Comedias y Proverbios els aconteixements no són temuts.”

Als anys 90 va realitzar la sèrie de 4 pel·lícules anomenades Cuentos de las 4 estaciones: Conte de printemps, Conte d’été, Conte de automne i Conte d’hiver. En ells, indaga en el pensament i accions de personatges joves i atractius, que sense ser adolescents, mantenen una certa ingenuitat i manca d’autoconsciència. Quatre històries, quatre fàbules, on els sentiments i canvis de personatges d’entre 20-30 anys queden deliciosament retratats.

mi_noche_con_maud_rohmerlas_noches_de_luna_llena_rohmer

Altres obres, d’entre moltes, serien La Marquise d’O…, Perceval le Gallois, 4 aventures de Reinette et Mirabelle, L’arbre, le maire et la médiathèque, Les rendez-vous de Paris, L’anglaise et le duc, Triple Agent i la darrera obra, del 2007, Les Amours d’Astrée et Céladon. Una filmografia tan extensa com imprescindible, a la que ens podem apropar en dvd. Per complementar informació, el documental Eric Rohmer, con las pruebas en la mano (1994) d’ Andre S. Labarthe i Jean Douchet, és més que recomanable, on Erich Rohmer explica vastament els seus fonaments teòrics, pràctics i estètics del seu cinema, amb apunts, notes i manuscrits en mà.

Erich Rohmer, l’autor que, segons les seves pròpies paraules, “millor va guardar l’esperit de la Nouvelle Vague“, viurà eternament en la seva obra.

Yo no digo, muestro

la_coleccionista_rohmercuento_de_invierno_rohmer

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

1 comentari

  1. Pingback: Tweets that mention Eric Rohmer (1920-2010) | BCNCultura.cat: agenda bcn, llibres, cinema, música, restaurants -- Topsy.com

Leave A Reply