Itinerari: Nova York, la ciutat de les llaminadures

0

nova york

La ciutat dels somnis, la ciutat de la cultura, la ciutat de Woody Allen, la ciutat que mai dorm, la ciutat de Frank Sinatra, la ciutat dels Knicks, la ciutat d’Abel Ferrara, la ciutat d’Spike Lee, la ciutat de Howard Zinn, la ciutat de The Factory, la ciutat de Sonic Youth, la ciutat dels Ramones, la ciutat dels Kiss, la ciutat de White Zombie, la ciutat de Lou Reed, la ciutat de Humphrey Bogart, la ciutat de Truman Capote, la ciutat de James Cagney, la ciutat de Lauren Bacall, la ciutat d’Al Pacino, la ciutat de Robert De Niro, la ciutat de Michael Jordan, la ciutat del Dakota, la ciutat de la llibertat,… estem parlant de la ciutat, estem parlant de Nova York. La ciutat de les ciutats. Quina ciutat no vol assemblar-se a la que l’home ha aixecat des de que Giovanni de Verrazzano la va descobrir al segle XVI? L’explorador italià va batejar aquelles terres amb el nom de Nouvelle Angoulême; posteriorment, els neerlandesos, varen iniciar la colònia europea, canviant-li el nom per Nova Amsterdam, després de comprar Manhattan per 24 euros als nadius Lenape. Quan els anglesos varen conquerir la ciutat, el 1664, va passar a nomenar-se Nova York, en honor al Duc de York i Albany. Amb la població indígena citada reduïda a poc més de 200 habitants per culpa de les massacres realitzades en nom del colonialisme, la ciutat va anar adquirint importància com a port comercial del llavors intocable Imperi Britànic. Un cop acabada la Guerra de la Independència, el 1783, i nomenada com a capital dels EUA el 1790, va ser quan el creixement de la ciutat va resultar imparable. La immigració, òbviament, va jugar un paper fonamental.

nova york des d' empire state

La ciutat es va anar fent gran, creixent cap al nord, convertint-se en la ciutat més gran dels EUA. El progrés i la mentalitat de la ciutat oferien una panorama més avançat a tots nivells. Per exemple, a mitjans del segle XIX ja existia un moviment que exigia l’abolició de l’esclavitud. Corrents intel·lectuals, immigració constant, mentalitat d’urbe progressista i en constant evolució… el cas és que Nova York es va convertir en el centre d’activisme a favor de la igualtat entre races. La seva activitat política i social va donar peu a l’activitat cultural que, al llarg dels anys, l’ha convertit en la capital del món, per l’economia, però també pels moviments intel·lectuals i artístics que ha viscut. Després de la Segona Guerra Mundial, Nova York es va convertir en la gran ciutat. La crisi del 29 va trencar en part la seva evolució, però un cop enterrat el malson nazi, la història va situar a la ciutat on es presumia que s’havia de situar anys abans. L’emancipació de la immigració, el Tammany Hall (nom que rep l’aparell demòcrata a la ciutat), vençut després de 80 anys amb les eleccions guanyades per LaGuardia (alcalde del 34 al 45 i un dels impulsors del New Deal), l’auge de l’expressionisme abstracte, la depressió dels 60, el Greenwich Village i la bohèmia, l’increment de delinqüència, la Nova York del Punk, i posteriorment del hardcore i el noise, Silicon Valley, les noves onades d’immigrants als 90, de nou el trencament de l’hegemonia Tammany Hall (els anys de Koch i Dinkins) amb Giuliani (alcalde de l’11-S i que va convertir la ciutat en un lloc més segur que als vuitanta) i Bloomberg, són alguns dels moments del segle XX.

moma

L ‘amor per la ciutat i l’orgull de sentir-se novaiorquès és quelcom que es palpa quan un hi va.. Educat i atent, ja sigui com a vianant, com a conductor o com a empleat, l’habitant de Nova York sap que representa la ciutat, i com a ciutadà de la capital del món que és, així es comporta amb el compatriota, amb l’immigrant o amb el visitant, i més encara des de l’11-S. A part, la gran quantitat de zones verdes que hi ha, amb menció especial a Central Park (ideat pels polítics a mitjans del segle XIX per trencar l’estrès de la ciutat), suposen un gran pulmó per la ciutat, i un gran respir per la gent, i un lloc ideal per passejar, fer un picnic, i desconnectar. Com a gran megalòpolis, et pots trobar de tot, el millor i el pitjor de la condició humana. No obstant, la responsabilitat i el sentit del deure que es respira a la ciutat de Nova York és digne de ser imitat. Val i molt la pena perdre’s pels seus carrers, caminar i caminar, perdent poc temps pels llocs típicament turístics i més que nombrats, i dedicant el major temps que es pugui a aquells racons que fan de Nova York LA CIUTAT. Lluny queden els anys de perill, delinqüència i inseguretat, o de l’escena salvatge i macarra dels setanta i vuitanta. Ara bé, la ciutat manté la seva essència, segons comenten els nadius. Més cohesionada, socialment parlant, cultural i artísticament (i econòmicament), segueix sent la capital del món.

candle-cafe

No farem cap guia de la ciutat. Us donarem pistes sobre tendes de discos, llibreries, cafeteries i restaurants que trobareu a 3 dels 5 boroughs o districtes de la ciutat: Manhattan, Brooklyn i Queens. Trobareu l’enllaç directe al web de cada lloc per mirar direcció i més info. Primer, anem a menjar. Si us agrada el menjar vegetarià, no us perdeu el Candle Cafe. En trobareu dos, un a cada costat de Central Park, per tant, un a East Upper Sider i un altre a West Upper Side. Amanides estupendes, plats vegans el·laborats i deliciosos, entrepans saborosos que recordareu per sempre… Dinareu fantàsticament bé per 20 dòlars per barba. L’altra opció vegana: Angelica’s Kitchen, cuina casolana vegetariana de primer ordre, amb unes sopes i uns arrossos de traca. Més vegetarians: Wild Ginger i Snice. Si necessiteu més varietat, us podeu endinsar al Chelsea Market, on trobareu de tot: el Beyond Sushi, Buon Italia, L’Arte del Gelato, Los Tacos No1, Morimoto, The Green Table (ecològic i de menjar internacional, i on ens vàrem menjar una de les millors hamburgueses sinó la millor),… un lloc que cal visitar i si pot ser no amb gaire gana. Si us va el menjar italià, l’oferta és infinita. Podeu anar a Eataly, per gurmets i butxaques plenes; ara bé, la millor opció és perdre’s per Little Italy, des del Novella al Paesano, l’Amici II, el Pellegrino’s, s’ha d’anar i menjar per la zona, perquè tot i que Chinatown li està menjant terreny a marxes forçades, l’encant i autenticitat dels pares de la ciutat, els italians, és un dels grans atractius de la ciutat. Molt se n’ha parlat a pel·lis i sèries; un cop allà, resulta increïblement familiar trobar-se amb engominats amb xandall i senyors engalanats fins les celles, sempre atents i seductors, i amb el seu inseparable puro. Per Bleecker St, abans o després de mirar LP’s, podeu anar a la John’s Pizza. Per Brooklyn, trobareu clàssics com el Di Fara i el Lucali (al no trobar web, us dic direcció: 575 Henry St, Brooklyn, NY 11231). La meva recomanació, no obstant, és que seguiu el vostre instint. Hi ha fills i néts que tenen el seu local petit de tota la vida venent pizzes, salses i productes italians per llepar-se els dits per uns pocs dòlars. Els sabreu veure i trobar. Estigueu atents i sereu capaços de trobar una bona pizza autèntica fàcilment; però, no entreu al primer lloc, fixeu-vos en els detalls que us diran si allà saben el que és una pizza o no. I si us va el take away, a tot arreu en trobareu. Apostem pel Juice Press, que a part de ser una opció vegana, el trobareu fàcilment per la ciutat. Sucs, amanides, postres, pasta,… cuina ràpida de nivell ben sana i apetitosa, de tradició raw food. Ara bé, si ets dels que penses que a Nova York menjaràs hamburgueses, aquí van les nostres propostes: 5 Napkin Burguer,el Corner Bistro, PJ Clarke’s, i el Dumont. Hamburgueses de tamany XL que faran les delícies dels més carnívors, i en locals amb prou encant, sobretot els dos últims. De cuina japonesa, vàrem conèixer l’Abis, bo, abundant i bé de preu (20 dòlars per barba). N’hi ha un munt de recomanables, com el Sushi Yasuda, el Soto (357 6th Ave New York, NY 10014) i el Sasabune, entre d’altres, però en general la clatellada és important. I ràpid recorregut per zona Bagels: Pick a Bagel, Murray’s Bagel, Absolute Bagel i Bagel Hole. Aquí es tracta de tenir sort amb el que us el fa i que us el condimenti sense tacanyeria. Aquests que us citem són força similars. Nosaltres ens quedem amb el primer. Ara, vosaltres mateixos; i de locals on ofereixin, hi ha un munt. Ah! I per fer un bon cafè, i si voleu obviar els Starbucks que hi ha a cada cantonada, aquí van uns prou personals i autèntics: Abraço, Gorilla Coffee, Bowery Coffee, Birtch Coffee i Jack’s Stir Brew Coffee. Els que diguin que no es pot beure un bon cafè a NYC és que no han buscat… i el mateix serveix pel menjar. Hi ha de tot, i si busques, hi ha de tot i en excés. I tires amb un entrepà, hamburguesa o falafel de paradeta de carrer, encara ho tindràs més fàcil; en trobaràs per tot arreu, com ja sabràs.

kim's video

I ara, anem a mirar discos (i pel·lis), sense oblidar que alguna que altra botiga mítica ha tancat, com les llegendàries Bleecker Bob’s, Colony, la psicodèlica Rockit Scientist Records o la illa dels tresor de 2a mà, Big City, entre d’altres. Anirem pel Village, sobretot per la zona i voltants de St. Mark’s Pl., 2nd i 2rd Av., Washington Square Park, MacDougal St., entre Bleecker St. -sud- i carrer 13 aproximadament, de l’est i oest. El Village és el territori de la música. El barri on trobarem les botigues més autèntiques i arties, també, amb permís del Soho i de Nolita. Però, si anem a mirar música, pel·lis i tot el que gira al voltant de la cultura popular, el destí el tenim clar. Farem la primera parada, a l’ addictiva Kim’s Video. Tenen de tot, sobretot una col·lecció de DVD’s que no us l’acabareu. Des dels blockbusters al cinema de culte, passant per cinemes de tot el món, edicions especials, edicions de luxe… és el paradís dels dvd’s, amb el corresponent apartat de porno. Llibres de música, cinema, una extensa oferta de cd’s, i una no tant extensa per exquisida selecció de vinils (no malpenseu, teniu per un parell d’hores per remenar, sense oblidar la imprescindible secció de segona mà, també de cd’s), amb menció especial per la música negra, indie, electrònica, clàssics i actualitat. Una de les botigues de referència és la Bleecker Street Records, un paradís de vinils, cd’s, dvd’s, pósters, samarretes. Amb els gats Scuzzball i Creeper com a vigilants de luxe, perdre’s per les diferents seccions de la botiga, on hi trobareu una inacabable oferta de rock, blues, jazz, folk i reggae, i com no, una bona secció de segona mà. És una botiga per estar-se hores i remenar i remenar, on trobar alguna llaminadura per endur-se a la maleta no serà gens complicat. Si anem a Generation Records ens vindrà a la ment el nostre Revolver Records, tot i que en una versió més ample i espaiosa. Quant a vinil, secció de metal, heavy i rock dur i variants molt extensa, de música dels seixanta i setanta també, bona oferta de segona mà, tampoc es queden enrere amb la secció de novetats. De cd’s tampoc es queden curts, així com l’espai per samarretes i segona mà. Per nosaltres, les tres botigues citades són imprescindibles. Si passes unes hores a les tres, no cal més. Ara bé, pels insaciables, aquí van altres noms: Permanent Records, a Brooklyn, una acollidora botiga on trobaràs una mica de tot, sobretot novetats, en vinil, cd i dvd, Other Music, la tenda pels que escolten el que diuen els de Pitchfork, Academy Records Annex, Second Hand Rose Music, on els cercadors de tresors de segona mà perdran l’oremus, Turntable Lab, per dj’s, amants del hip-hop, funk, electrònica,i r&b, la clàssica i atapeïda, sobretot de 2a mà, l’ A-1 Records, la petita i càlida Good Records, on trobareu, gran oferta de segona mà de música negra, i Rebel Rebel Music, una petita botiga on tenen de tot una mica, amb molta segona mà per perdre’s.

a1 records

I anem a pels llibres. D’entrada anirem a Broadway St., per una doble aturada (estan gairebé una al costat de l’altre) a l’Strand Books i a la Forbidden Planet. La primera no necessita presentació. Si algú opina com Borges, que deia que el paradís seria com una biblioteca, potser canviaria el final de la frase, i diria que el paradís seria com l’Strand Books. Des de 1927, és la llibreria de la ciutat. Enorme, el seu eslògan és el de 18 Miles of Books, i recordem que una milla són 1,6 kilòmetres. Novetats, segona mà, guies, mapes, material de papereria,… i tots els llibres, novel·les, còmics, llibres d’art,… Per passar-se tot un dia. La segona, Forbidden Planet, és potser la millor llibreria de còmics de la ciutat. Des del merchandising, on veureu coses que mai heu vist, a la secció en sí de còmics, és una botiga que farà les delícies dels amants del món de la historieta. Per perdre el cap, seguint amb els còmics, no cal dir que l’opció és Midtown Comics, una autèntica bogeria (tenen tres botigues, la de Times Square i Grand Central enormes), realment, on no és recomanable anar ni amb mentalitat de nen ni amb nens. La nostra llibreria favorita és la Housing Works Bookstore Cafe, un local sena ànim de lucre que dóna els guanys a la investigació i lluita contra la SIDA, a part d’ajudar a gent sense sostre a base de campanyes, activitats i feines diverses realitzades precisament per persones que es trobin en aquesta situació. Un local per picar alguna cosa, mirar uns quants llibres, dvd’s i d’altres productes, i col·laborar en una immillorable causa que es va iniciar el 1990, amb una actitud inconformista i altruista que els fa superar-se i buscar noves campanyes d’ajuda any rere any. McNally and Jackson Books és una altra llibreria-cafeteria, molt cool i amb un punt d’snobisme, però prou acollidora. Les Barnes and Nobles són la rèplica a l’Strand Books, en versió gran superfície, una opció còmode i interminable on hi trobareu gairebé de tot, no només llibres. A les antípodes d’aquesta idea trobem, a l’East Village, la universitària St. Marks Bookshop, que va néixer el 1977 per ocupar un espai predilecte que mai ha abandonat entre estudiants, investigadors i lectors de totes les edats de la ciutat. Un altre cafeteria, i a part lloc d’activitats diverses, és la Bluestockings, que concentra la idea d’entreteniment, intel·lectualitat i diversió amb gràcia i encert. És una mena de Biblioteca+Centre Cívic, però, pagant. Les últimes propostes són pels menuts, pels poliglotes, pels artistes i pels nòmades. Pels primers, Books of Wonder, una magnífica botiga pels lectors més joves, on els pares trobaran nombroses opcions per la canalla. Per gent d’idiomes, la Rizzoli Bookstore, i pels artistes, la galeria-llibreria Printed Matter. I per gent d’idiomes i viatges, la Idlewildbooks. I pels amants dels museus, no cal recordar-vos que a les llibreries del MoMA i del Guggenheim sempre trobareu alguna cosa, sobretot a les seus de la primera, on després de visita al museu no podràs deixar de fer una ullada a la tenda al més pur estil exit through the gift shop. I no ens podem oblidar del Brooklyn Flea, el millor mercat de segona mà del país, el que tots els altres imiten, on podràs passar un dia rodó visitant les infinites parades de joguines, ulleres, mobles, discs, roba, mapes (de la ciutat, del món, de continents, de tots els tamanys i èpoques!) i demés, a part de fer un bon àpat per la zona de menjar, on trobaràs de tot, bo i a un preu raonable.

housingworks book store cafe

Nova York és una ciutat per perdre’s i descobrir-la per un mateix. Cadascú té expectatives i exigències ben diferents. Com deia Pessoa, el viatge no el fa la ciutat ni el país que es visita, el fa el viatger, el fa els ulls del que viatge. La capital del món ofereix un interminable catàleg d’experiències, locals, vivències, siguis com siguis, pensis el que pensis. Hi trobaràs de tot. Per bo i per dolent, per gran i petit, no te l’acabaràs, però sempre acabaràs tastant el que volies tastar. Els urbanites la gaudiran com cap altra ciutat, i els que no ho són, se n’adonaran que sempre hi ha temps per deixar-se anar per territoris conquerits per l’ésser humà. Perquè, Nova York representa el que som. Ciutat que enamora, ciutat que fa perdre els nervis, ciutat on es troba la sèrie A i la sèrie Z de tot, Nova York és una ciutat salvatge, eclèctica, implacable, autèntica i genuïna. T’enamorarà, et noquejarà o voldràs sortir corrent; però, sempre parlaràs del viatge o de les vegades que hi vas estar.

metronyc

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply