Cleptopía: Desenmascarant criminals de l’economia

0

CLEPTOPÍA. MATT TAIBBI

Lengua de Trapo

Si ens pregunten per la definició de lladre possiblement dibuixarem a la ment la imatge més típica i previsible del prototip de delinqüent. Pensarem en els lladres de bancs, en els carteristes, en els quinquis, i farem la típica definició de xoriço, pispe, atracador o altres derivats de la paraula. No obstant, en l’actual Era de l’Estafa que vivim, els lladres més perillosos, més temibles, a part de ser gairebé invisibles, són altres. Els lladres que ens han de preocupar són els que controlen l’economia, i que per tant, controlen els diferents governs que han estat triats per una suposada democràcia que protegeix un estat de benestar. Si ens traiem la vena dels ulls i ens deixem de creure les bonances i virtuts del sistema i ens preguntem perquè setze ous els titelles dels grans xoriços, per tant, els nostres presidents, obeeixen amb tant patetisme i pulcritud mediàtica les ordres dels veritables dirigents (i lladres), els que veritablement marquen les pautes amb els seus grans capitals i els que manipulen o intenten manipular l’opinió pública afirmant que una política de retallades és el primera pas per sortir de la crisi.

El magnific relat periodístic de Matt Taibbi, Cleptopía, és una de les obres més important a l’hora de deixar amb el cul enlaire aquest sistema, i sobretot, els protagonistes de l’actual crisi econòmica, que es tornen del tot visibles gràcies a treballs com aquest. I no és un llibre d’economia, ni de política, de fet, no cal tenir ni idea ni d’una ni de l’altre, per gaudir, assimilar i entendre el que narra aquest periodista de Nova York, redactor de la Rolling Stone. Taibbi reconstrueix la història dels crims econòmics que han provocat la lamentable situació social, econòmica, cultural i política que vivim, posant noms i cognoms als artífexs d’una fatal sèrie de fets que han posat de manifest que estem en mans d’uns mamons que roben els diners a la ciutadania, com va dir el mateix Taibbi durant l’entrevista pel diari Público a càrrec de Kiko Amat. Els protagonistes d’aquest assaig que es llegeix com una novell·la són, entre d’altres, Alan Greenspan, ex-president de la Reserva Federal dels EUA, Joe Cassano i Win Neuger, peixos grossos d’AIG i protagonistes de la seva fallida, Solomon Edwards, comercial d’hipoteques, Lloyd Blankfein, director executiu de Goldman Sachs, i John Mack, el Blankfein de Morgan Stanley. Els fabricants de bombolles i vampirs financers de l’era de l’estafa, subtítol de Cleptopía, són els magnats, dirigents i lladres que han decidit bombardejar l’estat de benestar a base de moviments tan excessius com tramposos, amb una única finalitat: quedar-se amb els diners del poble, i Matt Taibbi no vol deixar l’ocasió per destapar les trames, sub-trames i protagonistes d’algunes de les més explícites per comprendre de què va aquesta grup d’economistes salvatges.

L’obra s’inicia amb un vestit a mida al moviment Tea Party. Aquests consideren que els únics individus que tenen dret a dir la seva són els que generen riquesa econòmica a qualsevol preu, sense entrar en cap mena de debat moral i ètic, exceptuant el fet d’anar a l’església quan toca. La dreta més a la dreta del Republicanisme entén que el món és el que és, i que canviar-lo o voler-lo canviar és sinònim de blasfemar contra l’status quo i contra déu totpoderós. Per tant, els diners parlen, i si cal, privatitzem-ho tot, pensen aquests elements, si fa no fa. Els il·luminats del Tea Party entenen que si hi ha quaranta milions de persones sense cobertura mèdica és perquè aquesta gent són uns ganduls, il·legals o gent que no vol treballar, i per tant, els autèntics culpables de la crisi. Ayn Rand, filòsofa objectivista, tot i que el terme filòsofa s’hauria de discutir, és d’alguna manera la gurú intel·lectual d’aquest bruc. La filosofia de Rand, autora de best sellesr com La rebelión de Atlas,  es sustenta en l’egoisme racional, el capitalisme i l’individualisme, i és totalment contrària a l’altruisme, el socialisme i la religió. Està en contra de la religió, no obstant, no té importància. Les seves idees sobre la societat, i la seva radical postura en termes d’economia, que es resumeixen en la no intervenció de l’estat en temes econòmics, varen il·luminar la carrera d’Alan Greenspan. Aquest home entenia, com Rand, que l’estat s’ha de mantenir al marge de l’economia, i per tant, no ha d’haver cap mena de regularització. A EUA, la Reserva Federal es va constituir per regularitzar els mercats. Doncs bé, algú que considerava que la Reserva Federal havia de fer a l’inrevés, és a dir, desregularitzar els mercats, donar via lliure a qualsevol moviment de capitals, sense control, amb tota mena de llibertat per estafadors i especuladors, Alan Greenspan, va ser president de la Reserva Federal des de 1987 a 2006. Matt Taibbi dibuixa un veraç i sarcàstic retrat de Greenspan, desgranant decisions i accions que es varen convertir en autèntics forats negres per milions i milions de ciutadans. Les subprime, conegudes per tots, es varen permetre perquè així ho va voler Alan Greenspan. I bancs, companyies d’assegurances, comercials i tots aquells que varen veure l’ocasió de robar els diners a la gent, de forma legal i immoral, ho varen fer. I des d’aquest context, situant-nos amb noms i cognoms, amb empreses, decisions i estafes vàries, posant data, cinisme i molta mala llet, Taibbi despulla un per un a tots els criminals que han fet esclatar l’economia pels aires i que han terroritzat polítics i ciutadans a través d’una implacable demostració de poder i maldat. La gran estafa immobiliària, la bombolla de les matèries primes, l’engany de la reforma sanitària perpetrat per Obama i la seva gent, la maquinària dels mecanismes de poder, la invisibilitat dels lladres, l’estèril lluita entre dretes i esquerres i la impotència democràtica del poble, els retrats dels lladres i criminals més perillosos,… Cleptopía s’ha de llegir com el que és, una cròniques de l’era de l’estafa, i si Inside Job va servir per conèixer com funcionen els mercats, l’obra de Taibbi ha de servir per adonar-nos definitivament de com són les coses, i de com es va gestar aquest trist i nauseabund episodi de la nostra història. Potser ja va sent hora de que alguns deixin de creure’s els més llestos de la classe.

Cleptopía és a la societat el que Gomorra a la màfia. Matta Taibbi penetra en l’univers de les finances amb la ignorància de qualsevol que no sigui un expert per tal d’aproximar-nos com es va gestar el més terrible dels crims econòmics perpetuats mai. No ha deixat de guanyar-se enemics, lògicament. Assenyalar als culpables de la situació actual del món és assenyalar als homes més poderosos, als individus que controlen el sistema. Si realment ens impregnem del que Matt Taibbi ens explica, amb grans dosis d’humor negre i una gran habilitat narrativa, que no són més que alguns dels fets que expliquen el perquè de tot plegat, aquests estafadors i els seus titelles ho tindran molt difícil si consideren que ens poden tornar a enganyar. Ara bé, estem disposats a assimilar el que ens explica Cleptopía i posar punt i final a aquesta era de l’estafa?

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Comments are closed.