Fante, un legado de escritura, alcohol y supervivencia

FANTE. UN LEGADO DE ESCRITURA, ALCOHOL Y SUPERVIVENCIA. DAN FANTE

Sajalín Editores

Com han fet alguns dels més grans artistes de tots els temps, des de Goya a Dickens, passant per Dostoyevski o Buñuel, assenyalar, criticar o riure-se’n dels problemes de les classes més benestants és més que saludable. Tot i que tregui de polleguera haver de sentir els maldecaps que puguin tenir el grup de persones que millor viuen, siguin d’on siguin, i no parlem de problemes de salut, que mai fan cap gràcia, de tots els problemes haguts i per haver, segurament, el més maligne és el que prové de la frustració i de l’odi cap a un mateix. Paul Cézanne, per exemple, sentia que el món no l’entenia a ell i que ell no entenia el món. La sensació de no entendre res,  voler desaparèixer del mapa, viure el costat més fosc de la vida i optar per una via autodestructiva, en definitiva, és un dels motors de l’art. SI ens fixem en la literatura contemporània, autors com Osamu Dazai, Charles Bukowski i William Burroughs, per exemple, ens han ofert grans moments a través d’una perspectiva fatalista o potser massa realista del món en el que vivim. De la mà de Sajalin Editores, l’editorial que també ens ha apropat a l’univers de Dazai, hem conegut a un altre escriptor que també s’ha atrevit a enfrontar-se amb els seus dimonis interiors: el seu noms és Dan Fante, autor de Chump Change i Mooch, un autèntic supervivent que ha vist créixer a un boxejador de la literatura, capaç de batre a duel amb qualsevol enemic, intern o extern, estomacant-se amb les seves vivències fins a límits extrems amb cada línia que escriu.

A les seves obres es plasma la viva imatge d’un lluitador que s’ha forjat a sí mateix, que ha hagut d’enfrontar-se a severs problemes familiars i a uns quants intangibles del tot incontrolables: pare alcohòlic i violent, únicament preocupat en la seva feina i el seu temps de lleure, mare desconnectada de la realitat, i a sobre, germà gran que era una còpia del seu pare. L’obra de Dan Fante parteix d’una vida plena de dificultats. No ens enganyem, la vida és difícil per tothom: entrebancs, infermetat i mort ens afecten a tots. No obstant, hi ha qui té més sort, o menys mala sort, o passa de tot. Dan Fante no. Sense odi i sense rancor afronta les seves obres des de la seguretat, se suposa, que atorga ser honest amb un mateix. I en Dan Fante, és així. A les seves novel·les, abans citades cada paraula denota que estem davant d’algú que les ha vist de tots colors i que mai ha pogut anar a plorar a les faldes de la mare i menys als pantalons del seu pare. La darrera obra que s’ha publicat d’aquest supervivent de la literatura és Fante, un legado de escritura, alcohol y supervivencia (Sajalín Editores, 2012), biografia familiar on l’escriptor ofereix un colpidor, sincer i addictiu retrat dels seus i d’ell mateix, des dels orígens, amb la història del seu avi, un emigrant italià que va anar als EUA a guanyar-se el pa, fins  l’actualitat, en una panoràmica ben àmplia de la vida, obra, problemes, circumstàncies i vicissituds diverses que varen moletejar i maltractar la història dels Fante.

Dan Fante sap del que parla. Ha tingut mil i una feines, la majoria de merda, ha conegut gent de tot tipus, s’ha mogut per tot arreu, s’ha barallat amb rics, pobres, gent corrent, ha vist de tot, ha aguantat a un pare horrible, situacions encara pitjors i més; però, no es queixa. S’ha mantingut dret, tot i que és difícil assimilar com s’ho ha fet, basant-nos en tot el que ens explica a Fante, un legado de escritura, alcohol y supervivencia. Perquè, a part de totes les mogudes, l’escriptor ha estat un bevedor implacable. Alcohòlic perdut, amb vint i pocs anys ja havia d’ingerir quantitats industrials d’alcohol per mantenir-se seré. Només hi havia una cosa que li donava pau interior, només una cosa li permetia enfrontar-se amb el món: l’alcohol i només l’alcohol. Des de que es va fer carny, és a dir, treballador de fires ambulants, on guanyava diners fàcilment a base d’enganyar a la gent, la vida nocturna i banyada en alcohol va convertir-se en el seu dia a dia. A més de ser el més ràpid bevent, també va aprendre a ser el més ràpid parlant i anul·lant al contraris gràcies a vacil·lades verbals imparables. Anar begut tot el sant dia no va ser impediment per assolir un càrrec de responsabilitat ben aviat dins d’una fira ambulant. L’ambient de macarra perillós on del es tracta és de ser el més xulo i el més canalla varen educar al jove Fante, qui a base de vici i mala llengua va aconseguir superar els problemes d’inseguretat i de baixa autoestima derivats d’una infància complicada pel poc amor que rebia a casa. El món del taxi, i riu-te’n tu de Taxi Driver, jugar a ser detectiu privat, ajudant a un ex-FBI amb ànima de Harry el Brut, els estèrils i desesperats intents per esdevenir escriptor, la relació d’odi-bogeria-dependència amb l’alcohol, l’evolució de la relació amb el seu pare, la malaltia d’aquest, la família,… la biografia familiar en qüestió esdevé una obra narrada amb la honestedat i intensitat de tot gran narrador con ho és Dan Fante, un autor capaç d’esgarrifar, encanallar i colpejar a la vegada. D’ escriptura clara i ritme trepidant, el que explica resulta tan real com la vida mateixa, en aquest cas, la seva. Parla des del cor, sense tabús, sense amagar-se de res. La història dels Fante és la història d’una família qualsevol, però explicar-ho d’aquesta manera és un exercici de redempció, un acte de sinceritat, i sobretot, un llibre monumental que serveix per donar a conèixer un dels cognoms claus dels darrers 50 anys de literatura nord-americana.

Fante, un legado de escritura, alcohol y supervivencia. No podria ser un altre el títol, i no podia ser un altre l’ordre de l’enumeració. I tampoc podria ser un altre, l’autor. A Dan Fante ja el podem comparar amb un dels grans amics i admiradors del seu pare, Charles Bukowski. De nou, un altre encert de Sajalín Editores. No es perdin aquest homenatge a la seva família per part de Fante. Un homenatge a la literatura.