Quantes vegades hem tingut ganes d’engegar-ho tot, sortir corrents i desaparèixer, posar terra pel mig i començar de zero. Els menys valents no hem pogut escapar mai, perquè no són poques les pors que frenen els anhels més necessaris i comprensibles. Excuses de mal pagador, circumstàncies vàries, els diners sempre estan pel mig, i acaben de ser un dels motius pels quals sovint no fem el que volem fer, el que ens demana el cos, l’ànima i el darrer pèl de les parts més íntimes. Som esclaus dels nostres invents, i l’invent més poderós i cruel són els diners. Per esbrinar què signifiquen els diners per la societat i per tant, quin espai ocupen en el nostre dia a dia hauríem de recórrer a Filosofía del dinero, de Georg Simmel (1858-1918), i publicat per Capitán Swing. Simmel és un dels grans referents de la filosofia germànica del segle XX, des de Weber a Heidegger, passant per l’Escola de Frankfurt, són uns quants qui el consideren peça fonamental del taulell filosòfic del país i del continent. Centrat en els seus estudis micro-sociològics, donava gran importància a la interacció social: Tots som fragments no només de l’home en general, sinó de nosaltres mateixos. El seu enfoc neo-Kantià va donar lloc interrogants envers la societat, la naturalesa, i a tot el que girava entorn de la societat i l’individu. A Filosofía del dinero ens ofereix un immens estudi sobre els diners, un anàlisi magnífic del significat, ús i cultura, i de les conseqüències i maneres d’entendre la vida a les que ha donat peu, així com als processos d’alineació i cosificació del treball i la vida urbana.
Amb introducció de David Frisby, indispensable per entrar al partit que ens proposa Simmel amb un bon escalfament, l’obra es divideix en dues parts, l’analítica i la sintètica. La primera està dedicada als diners i al seu valor, analitzant la naturalesa dels diners amb referència a l’estabilitat del seu valor, el desenvolupament i l’objectivitat, el valor i el preu socialment fixat com l’etapa preliminar del preu regulat objectivament, l’intercanvi com un mitjà per superar el valor purament subjectiu d’un objecte, els diners com la manifestació autònoma de la relació d’intercanvi, i el valor intrínsec i la mesura d’aquest valor, així com els problemes que genera la naturalesa recíproca de la limitació que la realitat situa en els conceptes purs. El desenvolupament històric dels diners com substància i com funció, les interaccions socials i la seva cristal·lització en estructures separades, les funcions dels diners en les interaccions i relacions d’intercanvi, la naturalesa del cercle econòmic i el seu significat pels diners, i l’especial èmfasi a la transició del caràcter funcional dels diners i a la creixent importància dels diners com a valor marquen una primera part completada amb l’estudi que realitza dels diners en els ordres teleològics i la visió dels diners com una finalitat capaç de deformar individus i per tant societats. La segona part, la sintètica, s’endinsa en la llibertat individual, i els graus d’aquesta, de la influència en les relaciones impersonals, la dependència mútua del ser i el tenir, la possessió dels diners i del Jo, endinsant-se posteriorment en conceptes purament econòmics i la influència en temes sociològics on intervenen el valor monetari, la cultura, els drets específics, les diferències quantitatives en els tipus de treball i la manera en la que els diners afecten clarament en els diferents estils de vida que un adopta segons de plena tingui la butxaca.
Tot el que vulguis saber sobre els diners està a aquest llibre. Publicat el 1900 resulta increïblement vigent i actual. Simmel va preveure el paper dels diners de tal forma que dóna la sensació que estem llegint l’obra d’un pensador contemporani. Amb lucidesa profètica i claredat explícita, Simmel realitza la fotografia definitiva dels diners a través d’un estudi minuciós, precís i dinàmic del tot recomanable que dinamitaria qualsevol roda de premsa del ministre d’hisenda de torn.
