Strangers, de Simone Felice

0

Strangers - Simone FeliceEl 2010 va suposar el principi d’una nova vida pel més gran dels Felice Brothers, Simone. Després d’abandonar els seus germans el 2009 per iniciar la seva trajectòria en solitari, que la va iniciar amb el projecte The Duke and The King amb el baixista Robert Burke, havia de fer front a dues situacions oposades: quan faltava un mes perquè nasqués la seva filla, el van haver d’operar a cor obert per un problema congènit. Simone Felice va esquivar el seu final, i el 2012, ja recuperat, va publicar, sota la producció del Mumford and Sons Ben Lovett i la col·laboració de Ted Dwayne, membre de la mateixa banda el seu disc homòmim. El resultat va ser el seu autèntic primer disc en solitari, fosc però lluminós, a mig camí entre Cat Stevens, Tim Buckley, Nick Drake i Larry Keel, entregant un excel·lent i melancòlic treball on no hi faltaven reflexions vitals. El temps passa, i per Simone Felice tot torna a estar al seu lloc. Pare i amb salut, el 2014 es presenta amb energies renovades i nou LP, Strangers, una col·lecció de cançons que contagien les ganes de viure i la profunditat del que s’ha vist al final del túnel. Molly-O! obre el disc i desencadena una font de llums i somriures descontrolats, a ritme d’americana al més pur estil The Jayhawks i Flying Burrito Brothers. Fantàstica entrada que ens obre les portes a un disc, on s’allunya del soul d’anteriors propostes, però on no trobarem a faltar mitjos temps marca de la casa, folk reposat, mirades a la tradició musical de la seva terra i pinzellades pròpies de les seves bandes titulars anteriors, com per exemple Running Through My Head (podria formar de l’LP Nothing Gold Can Stay) i Our Lady of The Gun o Gettysburg (no desentonaria a qualsevol disc dels Felice Brothers). If You Go to L.A, Bye Bye Palenville i The Best That Money Can Buy ens trasllada a les melodies dels R.E.M més íntims, a Jackson C. Frank i als clàssics del gènere, demostrant un cop més la bona música és eterna. Heartland ens endinsa en terrenys més juganers amb cert aire a Sparklerhorse, mentre que la intimitat de Bastille Day i The Gallows, peces amb les que acaba el disc, pletòriques d’èpica i sentiment, posen la guinda a un artesanal i intens treball.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply