Perquè serveix la cultura? Ens fa millors persones? Doncs no tinc ni idea. El que sà sé és que Edward Bunker va ser un altre després d’apropar-se a ella, concretament als llibres. I grà cies a ells, als llibres, grà cies a la cultura, podem gaudir d’un dels novel·listes del gènere negre més importants dels darrers cinquanta anys. SajalÃn Editores, l’editorial que té en catà leg les seves meravelloses novel·les, ha publicat l’autobiografia de Bunker, La educación de un ladrón, l’abrasiu i honest relat d’una vida fora de la llei i allunyada de la mediocritat i monotonia de l’oficina o d’una feina comuna. És el relat d’un delinqüent que va acabar convertint-se en un dels meus escriptors favorits, un d’aquells que em fan veure la vida i reflexionar sobre la mateixa com mai ho faria si no hagués tingut la sort de trobar-me’ls pel camÃ.
Para que funcionara, tenÃa que ser un hecho consumado nada más conocer el asunto. El primer movimiento tenÃa que llevar a una situación de tablas, en la que matarme a mà acarrease la muerte de todos ellos. En realidad, el chulo solo tenÃa que convencerse de que, si me mataba a mÃ, unos locos que no podrÃa idenitificar se presentarÃan en su casa y acabarÃan con él y con toda su familia.
A Bunker se’l pot llegir de diferents maneres. Com a novel·la negra, com a novel·la social, com a relat carceler, o inclús, com a novel·la humanista, l’autor de Perro come perro narra des de les entranyes i des de l’honestedat. En la seva més que recomanable autobiografia, recrea les situacions i circumstà ncies que el van dur per una banda a ser un dels delinqüents més perillosos del moment als EUA i per l’altra banda, el camà que el va portar a ser escriptor. Partint de capacitat per transmetre emocions i vivències, Bunker esdevé un narrador implacable. Simple, directe i transparent, Bunker ofereix una autobiografia atapeïda de dolor, amargor i drama, però des de la valentia que suposa no penedir-se ni plorar per res. Als antÃpodes de la redempció, va de cara, i assumeix culpes, faltes i delictes. Ell va triar aquell camÃ, i no val la pena jugar a què hagués succeït si hagués pres altres decisions. Bunker és fidel a sà mateix i al seu passat. I podrÃem dir que aquest és un dels grans motius per aficionar-se a les seves obres, llegir un autor que parteix de la veritat per introduir-nos en el seu univers.
Diecisiete años, seis novelas, y un montón de realtos cortos sin ver publicada una sola frase. Escribir se habÃa convertido en la única posibilidad de escapar del cenagal de mi existencia y habÃa perseverado en ello incluso en los momentos en que la llama de esperanza de apagaba. … El mundo leerÃas las verdades que yo escribirÃa. HarÃa crecer una flor en el fango. Esos sueños tenÃan ya diecisiete años, catorce de ellos pasados tras los siniestros muros carcelarios.
Pels afortunats que ja coneixeu les seves novel·les, i pels afortunats que encara les heu de descobrir, La educación de un ladrón és l’aclaparadora i extraordinà ria vida d’un home fet a sà mateix. Com ell diu “no elegimos lo que somos, salvo en cierto grado”, però a base de tossuderia i esforç, va saber renéixer en algú millor del que el destà havia marcat. Lladre i escriptor, i per damunt de tot, persona que evoluciona amb la voluntat de mirar endavant, i amb errors, patinades i encerts, convertir-se en allò en què molts aspirem: algú que quan es mira al mirall està orgullós de qui és.
