Un dels al·licients més grans que es poden trobar quan obrim un llibre és el de posar-nos a la pell de gent que viu una vida que mai podrem viure. Situar-nos en el dia a dia d’un personatge, i mirar la realitat amb els seus ulls és un dels motius pels quals la lectura esdevé una activitat intel·lectual indispensable. Patrick Dennis, un dels pseudònims d’Edward Everett Tanner III (Evanston, Illinois, 1926-New York, 1976), és d’aquells escriptors que ho permet a través d’un personatge carismàtic, extravagant i imprevisible com ho és la tieta Mame. La volta al món amb la tieta Mame (Quaderns Crema, 2013) són les noves aventures d’una senyora que posarà les piles a qualsevol que ho necessiti. Certament, ja ho va fer amb La tieta Mame (Quaderns Crema, 2010), on s’iniciaven les cròniques de Patrick, el nen orfe de deu anys que després de perdre el seu pare, quedarà al càrrec de la seva tieta Mame, l’única parent viu que li queda. Des d’aquella novel·la, que arribava fins els 30 anys de Patrick, la Mame ha passat a ser el cangur i parent que a tots ens agradaria tenir. Positiva, intensa, irreverent, enèrgica, vital,… qui millor que ella com a acompanyant per la volta al món?
El primer llibre va ser rebutjat una vegada i una altra fins que va ser publicat al 1955 i va vendre dos milions d’exemplars. Quedava clar que la tieta Mame agradava. El segon volum, el que ens ocupa, s’allunya un xic de la línia narrativa del primer, oferint un mosaic d’aventures més immediates i cinematogràfiques. El relat és més efectista i pompós, però igualment divertit i entranyable. Patrick ja és gran. Està casat amb la Pegeen, i tenen un fill, en Michael, a qui no el veuen des de fa més de dos anys. La culpable és la tieta Mame, que se’l va endur un estiu de viatge, prometent als pares que estarien de tornada en un parell de mesos. Els mesos s’han convertit en anys. La mare d’en Michael està dels nervis; fa més de quatre mesos que no reben notícies ni cap postal. En canvi, Patrick està tranquil. Coneix millor que ningú a la seva tieta, i sap que no hi ha res a fer. Tornaran quan ella consideri que ja n’hi ha hagut prou d’aventures, aprenentatges, sorpreses i mogudes. Patrick va viure el mateix, abans d’entrar a la universitat. Va fer la volta al món amb la seva tieta, i ja sap de què va. I és precisament això, la volta el món que va fer amb la seva tieta el que ens narra a la novel·la. Decideix explicar-li a la seva dona que abans de casar-se amb ella va viure el que suposa fer una volta al món amb la seva tieta, però sense dir-li tot. Capítol a capítol ens porta per l’Europa dels anys abans a la Segona Guerra Mundial, arribant a Orient, durant uns anys ben agitats a tots nivells, detall sense importància per la Mame, disposada a viure la vida com si fos el primer dia, o el darrer, segons es vulgui mirar. L’activisme vital, la capacitat per generar adrenalina, les ganes de viure cada dia amb la màxima intensitat, la voluntat d’esprémer l’existència al màxim, el desig de conèixer, saltar, vibrar… la tieta Mame és la bomba, i l’autor és capaç de traslladar-nos aquesta vitalitat des de la primera pàgina. Boja, anàrquica, capritxosa, delirant, insaciable, aventurera, impulsiva, el concepte de quotidianitat de la Mame és tot el contrari del que tenen gran part dels mortals.
La volta al món de la tieta Mame resulta una digna i entretinguda continuació del que se’ns va mostrar a la predecessora. Novel·les amb grans dosis de diversió, humor, on la voluntat de l’autor és que el lector passi una agradable estona amb un llibre a la mans. No esperin res més que això: passar-ho bé llegint i vivint unes esporrejades aventures. Ni més ni menys!
