Patologías, de Zajar Prilepin

Sajalín Editores ha publicat la novel·la Patologías, de Zajar Prilepin (Riazán, 1975), unes de les veus literàries contemporànies russes més importants. Autor de tres novel·les i de dos llibres de relats, traduïdes a quinze idiomes, la seva obra és meravellós crochet a la mandíbula del sistema polític rus. S’atreveix a parlar de la societat russa sense embuts, del descontentament que regna al seu país i del desencís que vetlla per una joventut sense futur, i, com en el cas de Patologías, de la interminable guerra que manté l’exèrcit rus amb Txetxènia. Prilepin va estudiar filologia i va tenir diverses feines, com per exemple, la de periodista, abans d’enrolar-se a les forces especials de l’exèrcit rus. Del 1996 el 1999 va participar com a capità en diferents accions armades a Txetxènia. Després d’abandonar l’exèrcit, Prilepin va participar activament en el moviment ‘Una altra Rússia’, coalició de partits polítics, organitzacions de drets humans i activistes a favor de la democràcia. Ha estat arrestat en nombroses ocasions per les seves crítiques al govern de Putin i per la seva militància en l’il·legalitzat Partit Nacional Bolxevic, fundat per l’escriptor Eduard Limónov. Considerat un dels joves escriptors russos amb més talent, ha guanyat els més prestigiosos premis literaris del seu país. Col·labora habitualment amb els principals diaris del seu país i és l’editor del Novaya Gazeta a l’oficina de Nizhny Novgorod, ciutat en la que resideix actualment amb la seva dona i els seus quatre fills. Titllat pel Newsweek com el nou Hemingway, comparat per crítics del seu país amb Tolstói, més enllà d’elogis i comparacions típiques i odioses, que es publiqui en castellà una obra com Patologías (Sajalín Editores, 2012) és un regal pels tots amants de la bona literatura.

Patologías narra les vivències, pors i demés sentiments i sensacions de Yegor Tashevki, un jove rus que passar a formar part d’una de les unitats de les forces especials d l’exèrcit rus destinades a Txetxènia. Els seus integrants tenen ben apresa la lliçó: els txetxens són els grans enemics dels russos, els odien a mort des de fa segles, i no hi ha perdó que valgui. Després de recórrer una Grozni devastada per anys de conflicte, el grup s’instal·la en una escola abandonada a les afores de la fantasmal ciutat. Des de l’escola, els soldats de les forces especials són incapaços de conèixer la posició dels guerrillers russos; només senten explosions i trets a certa distància. Se senten lluny, però al bell mig de la guerra. Yegor i els seus companys d’armes temen per la seva vida, conscient de que en qualsevol moment una bala perduda pot resultar mortal. Aconsegueixen superar la por i assolir victòries parcials en un parell d’accions; no obstant, la mort arriba, i alguns soldats de la unitat cauen en combat. Yegor es refugia en els seus pensament, i intenta evadir-se recordant la seva relació amb Dasha, la seva infància, el seu pare… Però la por i la bogeria és el gran enemic, i tot i que és un soldat d’una unitat especial entrenat per matar txetxens, el seu cor i la seva ànima lluiten per humanitzar-lo. Quan queden pocs dies per tornar a casa, els txetxens ataquen la posició de la unitat especial, l’escola, atac que es converteix en un infern que mai acaba. La guerra tard o d’hora arriba mostrant la pitjor cara. La guerra de guerrilles en la que es veu immers el protagonista i els seus companys Yegor ha de fer-hi front i intentar sortir amb vida i recuperar l’ésser humà que hi porta a dins.

Narrat amb cruesa i a la vegada amb humanitat, amb la precisió i la veracitat d’algú que ha estat al front i que ha viscut la guerra in situ, Patologías esdevé un excel·lent testimoni directe, sense pretensions ideològiques ni anàlisis històric, sobre el conflicte bèl·lic entre russos i txetxens, i alhora, una magnífica obra literària en la que es posa de manifest que la línia que separa l’ésser humà i la resta d’animals quan les condicions són les més extremes és tan fina que es podria dir que és invisible. Obra intemporal i extrapol·lable a qualsevol guerra, estem davant d’una novel·la on el que es narra és tan important com el subtext, resultant, per tant, una novel·la de guerra anti-bel·licista que denuncia en silenci el perquè de la guerra i el paper d’algunes figures que hi participen activament i dels interessos que sempre acompanyen a tot conflicte.