El retrat d’una mare a la Roma del 43

0


La novel·la Retrato de la madre de joven (Sajalín Editores, 2011), que ha rebut el Premi Georg Büchner 2011, màxim guardó de les lletres alemanyes, que compte entre els seus guanyadors autors del calibre de Thomas Bernhard, Heinrich Böll, Paul Celan, Peter Handke o Günter Grass, és el darrer treball de l’alemany nascut a Roma Friedrich Christina Delius, autor de El paseo de Rostock a Siracusa (Sajalín Editores, 2010). Estem davant d’una obra que a través de poc més de cent pàgines i una sola frase situa al lector en el cor i ànima d’una dona embarassada de vuit mesos i la incertesa i dubtes que recorren la seva ment precisament a la capital italiana ocupada pels nazis del 1943.

pero tuvo que aprender de nuevo que ningú sufrimiento es en vano, y había usado bien esa frase como consuelo en las últimas semanas, no había regresado al Reich a pesar de los ruegos insistentes de su madre porque en Roma estaba más cerca de él, allí sería más probable un reencuentro en Alemania, que en la pequeña ciudad de Doberan en Moclemburgo, en Roma se soportaría mejor la prueba que ambos tenían que superar, penso de nuevo

La història es desenvolupa a través d’un narrador en tercera persona, el fill que espera la protagonista, mostrant les contradiccions de la futura mare i devota esposa, a qui el present i la realitat dels fet no aconsegueix destorbar el seu instint maternal ni la seva fidelitat. El compromís adquirit per esdevenir una dona amb responsabilitats xoca amb la bogeria hitleriana. Roma, actua com el paisatge capaç de batre qualsevol tipus de vulgaritat, qualsevol signe d’ignorància, per criminal i absoluta que sigui, com ho és tot el que representa i toca el nazisme o qualsevol tipus de feixisme. Marit i muller nomes han passat un dia plegats, perquè el marit, soldat de la Wehrmacht, ja sigut destinat a l’Àfrica; gairebé no han pogut apreciar la bellesa de la ciutat romana, tot i que s’intueix el plaer i lucidesa que produeix a la jove alemanya passejar per Via Borghese, la Piazza del Popolo, Piazza San Mateo, Via Sicilia o sota els pins d’Ostia Antica. La presència religiosa és notòria, com no podia ser d’una altra manera en un relat que discorre a la Ciutat Eterna; i el delit per trobar-se amb el seu marit de nou, per assolir el somni de formar una família, de forma tranquil·la, càlida, sense la violència i negror que va invadir Europa durant aquells anys, es fusionen amb un paisatge replet de mosaics divins i de la coneguda dimensió catòlica que es reparteix per tota la ciutat. El misticisme, l’espiritualitat, també juguen un paper important en el relat, que es va convertint en un sincer passeig per la vida de la protagonista, Margherita. La importància del fora de camp, del que ella no sap i nosaltres sí, suposa el subtext idoni, perquè, no ho oblidem, tot això passa a l’Europa de 1943, i la protagonista desconeix la dimensió dels fets provocats i executats pel règim nazi.

también los alemanes, también los militares, amaban Roma, los alemanes tampoco harían nunca nadaque pudiera dañar el esplendor de la Ciudad Eterna, de la capital de los italianos aliados, todos los oficiales veían allí el Sacro Imperio Romano Germánico de los libros de historia

El relat esdevé una petita gran meditació d’un individu en procés de canvi, creixement i assoliment d’una identitat i d’uns objectius. Una noia que es convertirà aviat en mare, que troba la força i les ganes de tirar endavant a través de les dificultats i de la desesperació social que la rodeja. La seva capacitat per sobreposar-se a la realitat, a acceptar-la, assumir-la, i utilitzar-la per caminar i mirar endavant, sense auto-enganys, sense lamentacions, però amb optimisme i aplom, suggereixen una capacitat de reacció i unes ganes de viure i de protegir al seu fill i família allunyada de qualsevol mena de moralitat esforçada, i, ni molt menys, cap apunt a la capacitat de sacrifici ni disciplina per assolir objectius. Estem davant d’una dona a qui res aturarà per assolir el seu objectiu: ser mare i muller, i assaborir la vida com realment vol i desitja.

La capacitat de Friedrich Christian Delius per instal·lar els seus pensament en la ment del lector de forma pausada i constant, a través d’un vocabulari planer i amb certa musicalitat, i un ritme elevat de frases i transicions, donen forma i fons al viatge introspectiu que una persona, tard o d’hora, realitza, per intentar aclarir qui és, perquè, i de què va la vida i la seva existència. La manera d’explicar-ho, austera, passional i audaç, sense estridències, sense forçar la màquina, amb naturalitat, incrementa la intensitat i la veracitat d’aquesta petita obra mestra.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Comments are closed.