Anarquia verda I. De Thoreau a Reclus.

0

Henry David ThoreauLes grans revolucions comencen en silenci, sempre i quan entenem com a gran el dictat d’una veu interior que convida a allunyar-se de les barreres de l’imperatiu. Així ho il·lustra Henry David Thoreau amb la decisió de despedir-se de la civilització per instal·lar-se al bell mig del bosc durant dos anys, experiència decisiva que marcaria l’inici d’una sèrie de moviments i corrents filosòfics posteriors. Si bé la seva obra està dotada d’una reflexió profunda nascuda com a conseqüència de la vida als boscos, la base en la que es fonamenta és més aviat senzilla i està íntimament lligada als pilars que conformen l’anarquisme verd, també conegut sota el nom d’eco-anarquisme, que posa especial èmfasi en els problemes de caire mediambiental. És cert que l’empenta que dugué a H.D.Thoreau a l’aïllament radicava, en gran part, en l’absència d’identificació envers a tota una sèrie de processos governamentals que invaïen la vida dels ciutadans en dosis diàries, arribant a convertir-se en qüotidians i anecdòtics, suposant un desafiament al sentit comú i un obstacle per a la vida. Aquesta disconformitat deriva, doncs, en un seguit de raonaments i escrits que donen peu a la Desobediència Civil, breu tractat provinent de l’esperit més anàrquic carregat de crítica ben intencionada, que pretenia contribuir a la millora del govern, que no a la seva abolició.

TolstoiAmb el pas dels dies, les setmanes i els mesos, dels quals podria haver perdut fàcilment el compte, Thoreau anotava curosament tot un seguit de reflexions que avui dia coneixem amb el nom de Walden, obra predecessora, sense cap mena de dubte, de tot un corrent filosòfic, esdevenint fonamental per a grans pensadors posteriors com ara Lev Tolstoi o George Bernard Shaw. En aquesta s’hi analitza des de l’economia fins l’entorn natural, passant per conceptes de caire més antropològic com ara la soledat, per acabar definint unes conclusions que encara avui dia constitueixen un referent. El moviment ecologista contemporani és un dels hereus sanguinis dels mètodes i troballes de la història de l’ecologia i del medi ambient, els quals Thoreau anticipà en el seu moment; així doncs, les seves principals prioritats són la conservació i regeneració de recursos naturals, la preservació de la vida silvestre i el moviment per reduir la contaminació i millorar la vida urbana. Altrament, la corrent anàrquica contemporània comparteix arrels nascudes als frondosos boscos circumdants al llac de Walden, evolucionades cap a un anarco-primitivisme que critica els orígens i el progrés de la civilització, advocant pel retorn a un estil de vida “nocivilitzat” en contra de la industrialització, l’especialització i l’abandonament de la tecnologia organitzacional a gran escala. Malgrat la tendència austera d’aquest darrer tipus de pensament, la coexistència de filosofies ecocèntriques alberga lloc per a teories crítiques constructives com la de l’ecologia social, encunyada per l’autor i activista Murray Bookchin a mitjans del segle XX i conceptualitzada com una crítica de les tendències socials, polítiques i anti-ecològiques que pretèn aconseguir una aproximació reconstructiva, ecològica, comunitària i ètica en la societat.

Encara que per poc temps, Lev Tolstoi i Thoreau van ser coetanis i van compartir molt més que una època de les seves vides. Certament, el rús es mostrava com un fervent lector de la Desobediència Civil fins al punt d’intercanviar correspondència amb Mohandas Gandhi respecte al contingut del tractat de Thoreau, arribant a influir profundament en el pensament del líder indi en el concepte de la resistència no violenta, punt central de la seva lluita. Es tracta, doncs, d’una relació quasi bé directa entre els raonaments de l’anarquista i els posteriors pensadors i revolucionaris. De fet, fou el mateix Tolstoi qui va tenir una gran influència en el desenvolupament del moviment anarquista, que en el seu cas defensava des de la postura de filòsof cristià llibertari i anarcopacifista. Tot i recelós respecte a la violència anarquista, el novelista es va arriscar a fer circular publicacions prohibides sobre pensadors anarquistes a Rússia. Els punts centrals de la seva obra estan referenciats en una sèrie de valors que, per aleshores, van constituir una doctrina de tolstoians, reconeixent-se a ells mateixos com a cristians que lluitaven per viure una vida ascètica i simple, vegetarians, no fumadors, abstemis i castos, que no donaven suport ni participaven en el govern per considerar-lo immoral, violent i corrupte. Tolsoi fou el primer en refusar l’estat i totes les institucions derivades d’aquest. Paral·lelament, el seu costum d’intercanviar opinions per correspondencia el va dur a relacionar-se amb George Bernard Shaw, entre d’altres, amb qui compartia una sèrie d’idees i estils de vida com per exemple el vegetarianisme, característica comuna entre molts ecologistes i grans figures històriques, doncs es tracta d’un punt amb una forta vessant ètica i política dins del moviment ecologista. Era el mateix escriptor rús qui afirmava, citant textualment, que “un home pot sobreviure i mantenir-se sà sense matar animals per a alimentar-se; per això mateix, si menja carn, pren part en el procés de llevar la vida a un animal només per a satisfer el seu apetit. I actuar així és immoral“, fins arribar a elevar l’alimentació ètica al nivell de l’erudició: “Alimentar-se de carn és un vestigi del primitivisme més gran. El pas al vegetarianisme és la primera conseqüència natural de la il·lustració“. Fou junt amb Elisee ReclusÉlisée Reclus, francès també vegetarià i contemporani de Thoreau, amb qui es posicionaria com a precursor del naturisme literari. Per a entendre millor aquest fet cal conèixer a Reclus, membre anarquista de la Primera Internacional, reconegut geògraf i escriptor que va arribar a ser expulsat de França a causa del seu activisme polític. L’expatriat incloïa en el seu discurs la conservació de la naturalesa, així com la defensa dels animals davant la crueltat que suposa la seva consumició, de manera que aquestes idees eren predecessores de l’ecologia social moderna i els moviments pels drets animals actuals. En coherència amb la vessant literària esmentada anteriorment, junt amb els estaments socials promulgats per Élisée, aquest esdevé el tercer dels tres grans literats naturistes de l’etapa inicial de l’eco-anarquisme. Poc abans de la seva mort, el 1905, Reclus acaba d’escriure L’Homme et la terre, obra mestra on deixa palesa la condició del desenvolupament de la humanitat en conjunció a l’entorn geogràfic directe fent honor, així, a la propia condició naturista inherent.

Com a resultat d’aquest conglomerat de valors, corrents literaris, vessants anarquistes i filosofies naturistes, trobem que a finals del segle XIX el moviment anarco-naturista ja té una contundència considerable, especialment en cercles individualistes anarquistes a Espanya, França, Portugal i Cuba. Es defensa el vegetarianisme, l’amor lliure, el nudisme com a pràctica preventiva de l’artifici conseqüent d’una societat en massa moderna, i un món ecològic; promovent el punt de vista darrer especialment, tot promulgant les eco-vil·les com a estil de vida a favor de natura. A més a més dels pares de la filosofia naturista, podem considerar com a grans referents a Henri Zisly i Emile Gravelle, així com a Espanya tenen una gran incidència Isaac Puente i Federico Urales. Bé és cert que aquest últim no era res més que un pseudònim sota el qual s’ocultava Joan Montseny, qui s’encarregava de difondre les idees de Zisly i Gravelle a través de La revista blanca, publicació barcelonina underground de l’època. És d’especial interès fer menció al grup Sol y Vida, d’importància crucial pel moviment naturista a Espanya. L’Ecléctico era la seva base d’activitats a
la ciutat comtal amb publicacions com Etica i Iniciales, nascudes el 1929, que van ser capaços de mantenir fins l’inici de la Guerra Civil Espanyola.

En ple segle XXI estem devenvolupant una conciència ecològica generalitzada com a resposta a la industrialització i les males praxis dutes a terme al llarg de les anteriors dècades, que ens han empès a un exàmen quasi bé forçat; no obstant això, és clar que no som els primers en recòrrer aquest camí, més aviat tenim com a avantatge el fet de poder mirar enrere i deixar-nos guiar tan per les sàvies paraules immortals de grans mestres ja difunts com per les accions de generacions molt properes.

Bibliografia
Green Anarchism
The Natural Society: A basis for Green anarchism by Richard Hunt
Movimiento ecologista
Primitivism in technological society by Miquel Amorós
Green Anarchist International Association GAIA
Movimiento ecologista
Henry David Thoreau
León Tolstói
Élisée Reclus
La Desobèdiencia Civil, H.D.Thoreau Ed. Proteus
Walden, H.D.Thoreau – Ed. Errata Naturae

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply