Black music of my mind

0

Benjamin Booker. Leon Bridges. Alabama Shakes. Tres propostes diferents però amb evidents punts en comú. Rock ‘n’ roll, black music, bones cançons, i tres discs que segur que estaran a la majoria de les llistes del millor de l’any. Booker i Bridges han presentat el seu LP de debut enguany, convertint-se en els dues grans revelacions del 2015. El primer amb un disc homònim. El segon l’ha titulat Coming Home. I què dir dels Alabama Shakes? Han fet el més difícil. Han publicat el seu segon llarg, Sound and Color, i han confirmat amb escreix el que ens deixaven entreveure fa tres anys quan van aparèixer en escena.

Benjamin Booker

Booker és el més primitiu (en el millor sentit de la paraula) dels tres. Beu tant de Chuck Berry com de Led Zeppelin. És un Buddy Holly passat de rosca i posseït per l’esperit de Little Richard. Temes curts i immediats, dinamita i electricitat descarregada amb urgència, harmonia i elegància. Entre Dr. Feelgood i The Strypes, Booker es mou en la línia del rythm and blues i el garatge rock amb modernitat i abraçat a la vegada a l’essència dels clàssics.

Leon Bridges és un Sam Cooke passat per un filtre pop. Inclús la portada del seu Coming Home s’assembla a la de Ain’t That Good News de Cooke, a qui li ‘roba’ també la vessant gospel. Fi i profund, Bridges és l’enèsima esperança soul. I aquest cop hi haurà fumata blanca. Suau, sensual i càlid, la veu de Bridges és de les que no s’obliden. I què podem dir de les cançons. Si bé és cert que l’LP és un xic irregular, un tema com River parla per sí sol. I Better Man, Smooth Sailin’,…

Leon Bridges

Els Alabama Shakes ens varen volar el cap el 2012 amb el debut Boys & Girls. La fusió de rock’n’roll dels 70 amb soul clàssic es va convertir en realitat a través de cançons com Hold On o You Ain’t Alone. Quan molts ens esperàvem una segona part, els d’Athens s’han despenjat amb un disc ambiciós, on mostren les seves inquietuds, donant un volta de rosca més a la seva proposta. Sonen com els Alabama Shakes, però apareixen aires de Prince i del Bowie de Berlin.

Són tres discs per punxar una vegada i una altra. I aquests, van cars de trobar. Diguin el que diguin, no us deixeu enganyar: estem davant de tres dels millors discs dels 2015.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply