‘Primary Colours’. The Horrors

0

horrors2Amb el seu disc de debut, Strange House (2007), The Horrors van rebre tot tipus de desqualficatius. La seva proposta a mig camí entre The Damned i les bandes de garatge dels 60, només va convèncer a la crítica britànica i van ser repudiats per la resta; tampoc n’hi havia per tant… sense ser una obra notable, Strange House tenia bones cançons, però la seva cuidada imatge els va acabar passant factura i va passar a ser la crítica fàcil.

Ara dos anys després The Horrors es reivindiquen amb aquest, més que notable, Primary Colours. Les mires de la banda s’amplien i posen la vista al Kraut-rock en el primer single Sea Within Sea, a Spacemen 3 en la psicodèlica i arrossegada I Can’t Control Myself , a My Bloody Valentine en un dels millors temes del disc Three Decades o a Joy Division en el tema que obre el disc Mirror’s Image i en la frenètica Who Can Say; però sense abandonar la seva pasió pel so garatge i l’actitud punk, que fa que els temes tinguin personalitat propia . El nou discurs de The Horrors té l’autenticitat que li falta a la majoria de bandes que avui en dia es dediquen a plagiar el so dels 80, i deixa en evidència la poca creativitat de White Lies, Glassvegas o Interpol.

horrors460

El responsable d’aquesta mutació i resurrecció artística, apart de la pròpia banda evidentment, ha estat el Portishead Geoff Barrows, qui s´ha encarregat de la producció del disc, apostant per un so cru i sec, i atorgant a la banda la personalitat que li faltava en el seu debut. Primary Colours es un treball arrogant i ambiciós, però també una de les millors relectures del post-punk que s’ha fet en els últims anys.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=K1lD5cE6Bwc]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply